Cançons
Camí de la font
La padrina va a la font
a buscar un cantiret d'aiga,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Tal·lara, tal·lara, tral·lara, lalà.
Troba el fill del moliner
li fa la mitja rialla.
-Si tu em donguessis un petó,
jo te'n donaria un altre.
Tral·lara, tral·lara, laral·lalà.
-Molt has trigat a venir.
-És la font, que a penes raja.
-Molt enfarinada vas.
-És la pols que aixeca l'aire.
Tral·lara, tral·lara, laral·lalà.
-Io no veig que fa(igu)i vent
ni que aixequi pols enlaire.
-Aquí dalt pot ser que no,
prò allà baix hi ha un atre oratge.
Tral·lara, tral·lara, tral·lara, lalà.
Es tracta d'una cançó original d'Apel·les Mestres, escrita l'any 1921 i publicada al llibre "Cansóns - Quadern segon" (1922).
La protagonista de la cançó original és una "fadrina" però, probablement per desús de la paraula, l'Antònia la transforma en una "padrina".