Cançons
Els aucellets en la nit de Nadal
Lo veure i apuntar
aquest gran il·luminar
i aquella nit ditxosa,
los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa.
Cantava lo pardal
que la nit de Nadal
és nit de gran contento,
lo verdum i lluer,
cantant, deien també:
-Oh, que gràcia sento!
Cantant deien també:
-Oh, que gràcia sento!
La garça, griva i gaig
canten al mes de maig,
respon la cadernera;
tota planta floreix,
tot arbre se'n vesteix,
com si fos primavera,
tot arbre se'n vesteix,
com si fos primavera.
Cantava la pupup(a):
-Eixa nit ha nascut
lo Rei de la bellesa!
La tortra i el colom
es burlen de tothom
cantant sua tristesa,
i es burlen de tothom
cantant sua tristesa.
Petit reietó,
per glòria del Senyor,
cantava ab alegria;
lo canari segueix,
la música apareix
dalt del cel melodia,
la música apareix
dalt del cel melodia.
Canta lo passarell:
-Oh, que hermós i bell
és lo infant de Maria!
I lo alegre tord:
-Què resulta la mort,
puix és la vida mia,
què resulta la mort,
puix és la vida mia.
Cantava lo coliu:
-Veniu, ocells, veniu,
i a festejar l’aurora.
La merla tot xiulant,
i anava rodejant
i aquella gran Senyora,
i anava rodejant
i aquella gran Senyora.
Cantava la perdiu
que anava fent el niu
i en aquella establia,
per veure lo infant
que estava tremolant
i als braços de Maria,
que estava tremolant
i als braços de Maria.
Canta lo rossinyol,
que és bonic com el sol
i hermós com una estrella,
lo pinsà amb lo piulet
festeja lo infantet
i sa Mare donzella,
festeja lo infantet
i sa Mare donzella.
Los pavos indians,
pintats de verd i blanc,
pintats de mil maneres,
la òliba i lo duc
diuen: -Sofrir no puc
i en eixa primavera,
diuen: -Sofrir no puc
i en eixa primavera.
Los ànecs i capons,
becades i tudons,
celebren eixes festes;
les gallines i galls
també tenen ses treballs
fent tremolar les crestes,
també tenen ses treballs
fent tremolar les crestes.
És una de les cançons de Nadal més conegudes i actualment considerada com un símbol nacional arran de la interpretació i difusió que en va fer el violoncelista Pau Casals. Si bé s'ha conegut normalment la versió més lenta, usada com a cançó de bressol, trobem encara algunes variants melòdiques i de text.
La referència més antiga la recull Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes
" (1853), sense títol.
Segons Aureli Capmany, al Cançoner Popular de 1901, es tracta d'una cançó del s. XVII, conservada en forma de goigs impresos, causa de la seva popularització. El mateix autor anomena dues versions, de melodia gairebé igual però de lletra canviada:
-
Una paròdia d'aquesta publicada al s. XVIII per festejar l'arribada de Carles III – després VI d'Àustria – que el mateix Capmany reprodueix.
-
La cançó anomenada "Els contrabandistes" i que segons Capmany es troba arreu de les comarques gironines. Comenta que n'ha trobat versions a Banyoles i Sant Miquel de Campmajor, però malauradament no les inclou al cançoner.
En una entrevista posterior amb Carles Belda i Carles Sanjosé, que també enllacem, en Lluís Carbó va cantar dues estrofes més de la cançó:
Cantava l’oriol,
la guatlla i el mussol
i amb una veu molt fina;
aquella mitja nit,
és que el sol ha sortit,
cridava una gavina.
Cantava el terrerol
que encar no ha sortit el sol,
del mig de la gelada;
el blat de moro neix,
(?) creix,
respon la cuallarga (?).
