Cançons
Les cobles dels Tranquils
Una colla n'hem formada
per quests voltants de Cassà,
sis fadrins de l'encontrada
-Ara diríem "avis"...-
de lo més tranquil que hi ha.
Unes cobles cantaríem,
unes cobles cantarem,
unes cobles que en sabíem,
unes cobles que en sabem.
Aquell que porta el pandero
i el veureu sempre a davant,
li agrada molt el xarel·lo
i sempre està xerricant.
L'altre sol portar una canya
i un cistell al capdavall,
sap picar amb molta manya
i ell és un cap de carall.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.
N'hi ha un que duu una botella
d'aquell vi que fa escalfar,
tota la colla està alegre
don(a) gust sentir-nos cantar.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.
El del mig no està de guasa
però de tranquil bé ho està,
i amb les mans a la butxaca
només serveix per cridar.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.
El que porta la cistella
(i)a sabeu que és un hereu,
s'ha fotut de peus a l'aigua,
i porta un gat que no s'hi veu.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.
Tots plegats som una colla,
del més bo no us en fieu,
porteu aviat la paga
que molt contents ens fareu.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.
De xerraires en som força,
tots som joves i gentils,
cantem molt per poca cosa
i som la colla dels Tranquils.
-I aquí s'acaba...-
És una composició del propi grup de caramellaires, tot i que la sisena estrofa l'hem trobat recollida com a versos improvisats en algunes ocasions en diferents indrets dels Països catalans. Pau Betran i Ros en recollia un exemple ja l'any 1885 al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat".
Al primer enregistrament, en Lluís Carbó canta juntament amb Ramon Manent i les components del grup "De calaix" Gemma Pla i Lurdes Rimalló.
En una entrevista posterior amb Carles Belda i Carles Sanjosé, que també enllacem, en Lluís Carbó va cantar encara una altra estrofa de la cançó:
Unes cobles molt novelles,
de més noves no n’hi ha;
cantarem per uns aires (?),
les més maques que hi ha.
