Cançons
La cançó del lladre
Gravació realitzada per Barbara Van Hoestenberghe, el novembre de 2011.
Quan jo n'era petitet, la me(u) mare m'estimava,
ara que m'he fet grandet, m'he posat la mala vida.
M'he posat matar i robar, l'ofici de cada dia;
n'he mort un traginer que en venia de la fira,
n'he mort un traginer, di(gu)ent que m'hi casaria.
–Jo no en sé més...–
En la seva globalitat, es tracta d'una barreja de versos de la balada "La cançó del lladre", tot i que el primer vers forma part d'una altra balada, "En Toca-sons".
Són molts i diversos els cançoners que recullen la balada "La cançó del lladre". La primera referència que en tenim és dintre el "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, amb el títol "Preso y libertado".
Més tard, l'any 1892, també la trobem publicada a "Vingt chansons populaires du Roussillon" d' E. Vilarem.
Apareix també recollida a la tercera sèrie del Cançoner Popular (1907-1913) d'Aureli Capmany
amb el títol de "Cançó de lladre", així com l'any 1909 dintre "Segona Sèrie de Cançons Populars Catalanes" de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" amb el mateix títol que Capmany.
La trobem publicada al Butlletí de l'any 1912 (números 1-6) del Centre Excursionista de Lleida amb el títol "Adéu, clavell morenet" i també dintre "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró amb el títol "Quan jo n'era petitet".
Més tard, la trobem recollida a Ripoll, dintre el Cançoner del Ripollès, entre els anys 1918 i 1919.
També s'aplega en diverses ocasions a les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular, com per exemple en aquesta versió recollida l'any 1927 a Vilabertran.
Durant els anys 1976-1977, Amadeu Rosell i Jaume Arnella la recolliren a Beget de la cantadora Cisca de Can Batlle i de Josep Prat i Guardiola, "Samarra", cantador del qual es poden escoltar algunes cançons en aquest mateix arxiu. La cançó fou publicada posteriorment al cançoner "Les cançons de Beget". Més modernament, "La cançó del lladre" fou recollida en diverses ocasions pel Grup de Rercerca Folklòrica d'Osona (GRFO 1983: 58 i 139-140, núm. 27).
La Lluïsa diu que aquesta cançó va sobre el rellotger de Creixell (veïnat de Borrassà). Recorda que li cantava el seu pare i era molt llarga. A l'hora de gravar-la, li feia por cantar aquesta cançó. "Com que va de fets reals...", deia. A la gravació se sent que diu "Ai, ai, ai, em posaran a la presó!".
