Cançons
La bolangera
La bolangera en té un colom
que amb la cua escombra el forn,
de mans de la pastera,
tot repicant la bolangera,
tot repicant.
La bolangera en té un ansat
que en cuina tot el veïnat,
de mans de la pastera,
tot repicant la bolangera,
tot repicant.
Hem trobat la primera referència d'aquesta cançó l'any 1874 dintre "Jochs de la infancia" de Francesc de Sales Maspons i Labrós.
Al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades, ens indiquen que havia estat un ball molt popular ja abans del 1860 a Barcelona i que s'havia ballat arreu dels països catalans en diverses variants i combinacions de moviments.
La paraula "bolangera" (del francès "boulangère", "fornera"), a Mallorca es va convertir en "balanguera" donant nom a una cançó derivada de la que presentem aquí (de la qual s'inspira l'himne de Mallorca escrit als anys 1902-1903 i musicat l'any 1923):
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà;
posau foc a sa caldera:
sa caldera bullirà.