Cançons
Joan, per què no t'alegres?
El dia de Sant Joan n’és diada de gran festa,
els companys m’estan dient: -Joan, per què no t’alegres?
-Com me’n puc alegrar jo, si han tancat la meva prenda?
L’han tancada en un convent a on mai més la podré veure.
El dia que la van tancar, vaig passar per casa seva,
va vol(gu)er-ho Déu del cel que en sortís a la finestra.
No ploris, Teresa, no, que de tu en tinc dugues prendes,
l’una n’és un anell d’or amb una pedra vermella,
l’altra n’és un mocador que al mig duu el nom de Teresa.
-Ja està.-
És una balada recollida en diversos cançoners amb títols com "Joan, per què no t'alegres?", "Amor contrariat" o "El dia de Sant Joan". La referència més antiga que n'hem trobat és dintre el volum IV de "Cansons de la Terra" (1874), de Francesc Pelagi i Briz, amb el títol "Lo matí de Sant Joan". Més tard, la publicava Manuel Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Tristeza".
