Cançons

(...) se n’és anat   un xic a la seva terra,
ja m’han dit que tornarà   per Sant Miquel de setembre;
Sant Miquel ja n’és passat,   i encara no ve el mestre.
Ja en veu baixar un cavall blanc:   -Mare, vet aquí lo mestre,
deixa estar lo penitent,   baixa l’escala rabent(a).
Ja l’en gafa pe la mà:   -Com ho passa, senyor mestre?
-N’he estat tres mesos malalt,   a l’hostal de la Roseta;
m’he gastat tots els diners,   la capa m’he hagut de vendre,
la capa i el barret,   el barret i la mangala.

Olailà, lantira lulaina,
olailà, lantira lulaina,
anem-hi tot(s) dos.