Cançons
La madrastra
-A la plaça n’hi han balles, ai mare, deixeu-m’hi anar,
jo que sóc tan boniqueta ballador no em faltarà.
A la primera dansa, la mare ja la va cridar:
-Vine aquí, Maria Anneta, que a la font hauràs d’anar;
iràs a la font més alta, que ningú no t’hi sabrà
si no els ocellets que passen i no en saben de parlar.
Flor de lliri, clavell i violeta,
el teu amor m’ha de matar,
que el teu amor, que el teu amor,
que el teu amor m’ha de matar.
La referència més antiga que hem trobat d'aquesta balada és al primer volum de "Cansons de la terra" (1866), de Francesc Pelagi i Briz, on apareix recollida amb el títol “La mala madrastra”.
Milà i Fontanals també la recull al seu “Romancerillo catalán” (1882) sota el títol “La danza y la fuente”, amb uns versos inicials diferents que recorden a una altra balada, “A la plaça fan ballades”. La versió cantada a Tossa és molt semblant a la recollida per Milà.
Poc després també es troba aplegada sense títol a "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta.
Més endavant la recolliria Aureli Capmany al seu "Cançoner popular" (1903), aprofitant la versió recollida per Pelagi i Briz. A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya n’apareixen diverses versions: fou per exemple recollida al Gironès per Joan Tomàs i Joan Llongueras, el 1924, amb el títol “Festeig a la font”, o a Vilabertran (Alt Empordà) durant la missió de recerca duta a terme pel mateix Joan Tomàs i Lluís M. Millet l'any 1927, amb el títol “La meva mala madrastra”.
