Cançons
A l'horta del meu pare
A l’horta del meu pare un taronger n’hi ha,
n’és carregat d’aronges, i altra fruita no hi ha.
Pregunto en el meu pare per (con) les collirà,
me’n torna de contesta: -(Con) la suor hi serà.
La suor n’és arribada, jo que me n’hi vaig anar,
pujo de branca en branca i al cim vaig arribar.
Mentres les en collia, un jove va passar:
-Em diries, hortelana, si en voleu llogar hortelà?
Tot pagès que no sembra, mossos no en pot llogar.
Que de verd n’era verd,
la fuia d’aulivera,
que de verd n’era verd,
la flor del julivert.
És una balada que també trobem aplegada amb el nom d' "El tarongeret" o "La clavellina". El primer en deixar-ne constància escrita fou Manuel Milá i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), amb el títol "En la huerta del padre
". Anys més tard, el 1933, Palmira Jacquetti la recolliria amb el títol "Cançó del taronger" per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en el marc de la missió conjunta amb Mercè Porta a la Catalunya Septentrional.
Joan Amades explica que se'n coneixien un gran nombre de variants amb aires de ballet, que es feia en cercle envoltant un arbre.
La Margarida Darré vivia al mas El Guinell de Vallfogona de Ripollès.
