Cançons

A la vila de Tortosa
n’hi ha(n) tres estudiants,
perseguien els estudis
per a ser-ne capellans,
capellans u metges frares,
u metges sal(u)sians.

Un dia, sortint de missa,   el sol n’era un xiquet alt,
(i)a n’encuentren tres ninetes,   tres ninetes molt galant(s).
Comencen de tirar sanxes,   sanxes vénen, sanxes van;
les ninetes són sentides,   justícia van demanant.
No passa l'espai d'una hora   que els hi'n donen paper blanc,
i el més petitet plorava   i el mitjancer ja no tant,
i el més gran els aconsola:   -No ploreu, el(s) meus germans;
tenim un germà a la guerra,   servidor del rei d'Orland,
quan ell sab(a)rà la nova,   de prompte serà a l'istant.
Quan ell n'ha sabut la nova,   de prompte marxa a l'istant,
passant del portal d'aulina   la portalera encuentrà.
-Bé em diria, portalera,   i allà tanta gent què hi fan?
-Allà pengen i despengen   tres pobrets estudiants,
perseguien els estudis   per a ser-ne capellans,
capellans u metges frares,   u metges sal(u)sians.
-Ai, pobre de mi, més pobre,   ja seran els meus germans;
bé em diria, portalera, com   (a)hi po(d)ria ser abans?
-Quest cavall que vostè mena,   tin(d)ria d'anar volant.
Desencavalca una mula   i encavalca un cavall blanc;
li dona un cop d'espuela   i el cavall marxa volant,
i de tant que corr(ev)ia,   rocs anaven foguejant.
Al ribant a la presó   més petit feia el badai,
dona un petó a cada galta:   -Déu us perdó, meus germans.
Bé em diria, senyor jutge,   què feien els estudiants?
Robadors de carretera,   matadors de camí ral?
-Calli, calli, caballero,   que no hi tens pas res a buscar.
-Calli, calli, porc del jutge,   que tots tres m'eren germans.
Aparteu-(se), homes i dones,   els que no hi mereixeu mal,
i aparteu les criatures,   ells que no hi mereixen mal;
que la vila de Tortosa   irà plena de foc i sang.
De la sang del porc del jutge   jo m'hi vull rentar les mans,
de la sang de les ninetes   els cavalls hi nedaran.
Adéu, vila de Tortosa,   no et (ha)gués conegut mai;
venia ple d'alegria   i ara me'n torno plorant.