Presentació

Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya i del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer i els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda.

Escrit pels musicòlegs Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay, el llibre Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen presenta l’havanera com un fenomen urbà i contemporani, emmarcat en la cultura catalana de l’època romàntica i partícip dels nous mecanismes de creació, edició i distribució de la societat de l’espectacle del segle XIX. Al Càntut podrem descobrir més detalls d’aquesta obra, que descriu el perfil dels compositors d’havaneres catalans d’aquesta època: músics que no havien anat mai a Cuba i que, en general, formaven part d’orquestres de teatres d’òpera i d’orquestres de ball.

Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay (autors del llibre), presentació