Non, non, vine, vine, vine;
non, non, vine que tinc son.

La son ve de Peralada
per fer dormir a la mainada;
la son ve de Castelló
per fer dormir aquest minyó. 

La cançó del lliri d'aigua,
si la voleu escoltar,
es la cançó d'una noia
que el promès la va deixar.

Era hermosa com un àngel,
rossa com un serafí,
i el promès, que la estimava,
li'n regala un lliri lli.

Un vellot que la volia,
el llir li'n va demanar,
i la noia va ser boja
que en el riu el va tirar.

Després el vell, per venjar-se,
com que tenia molt (mal) cor,
va fer creure que la noia
l'hi havia robat l'or.

El promès, que s'ho va creure,
per lladre la va deixar,
i la noia va ser boja
que en el riu es va tirar.

La cançó del lliri d'aigua,
si la voleu escoltar,
es la cançó d'una noia
que el riu se la va emportar.

(-(Com) passava deia:-)

Sereno andando,
las tres y cuarto,
nublado, clapos a clapos!