signatura_PNC2022.jpg
Cantarelles

Cantarelles

“En Non-non, el follet de la son, volta per tot arreu buscant i recollint cançons de bressol pels més petitons. Així, quan escolten que les canta la mama, el papa o qui més els estima, els torna la son, que a vegades marxa a fer un tomb.” Creat a partir de les cançons de bressol recopilades a la iniciativa Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons, i ideat especialment per a la sisena edició del Festival Càntut, l'espectacle En Non-non, el follet de la son de Carmina Rabassedas està destinat a mainada de 0 a 3 anys i les seves famílies. Una producció que té com a objectiu apropar les cançons de bressol tradicionals als més petits.

Espectacles programats
17/11/22 | Cassà de la Selva - Residència Geriàtrica Sant Josep 
17/11/22 | Cassà de la Selva - Llar d'Infants Municipal Taps
19/11/22 | Cassà de la Selva - Festival Càntut
22/12/22 | Barcelona - Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz. En el marc de l’Any del Premiat 2022, un programació de difusió dels Premis Nacionals de Cultura 2022 organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCa)
02/07/23 | Sant Martí de Tous - Festival Llegendes
23/03/24 | Quart - Escenaris 2024
14/09/24 | Cassà de la Selva - Biblioteca Maria Corominas 
15/09/24 | Medinyà | Fira del conte 
11/11/24 | La Cellera de Ter - Biblioteca 
05/02/25 | Biblioteca de Blanes (més informació aquí)
21/02/25 | Biblioteca de Fornells de la Selva (més informació, pròximament)
 
 

 

Després de diverses col·laboracions amb les escoles i instituts de Cassà de la Selva, l’any 2021 el Càntut fa un pas més per esdevenir un projecte de poble i engega la producció Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons. Aquesta proposta, avalada pel Consell escolar municipal, busca la implicació dels alumnes dels cursos superiors de les diverses escoles i instituts del municipi, per tal que realitzin gravacions casolanes de les cançons tradicionals de les seves famílies, amb l’objectiu de conèixer i recopilar el repertori de tradició oral de totes les cultures presents al municipi. Per dur a terme el projecte, s’ha escollit una temàtica protagonista anual.

2021-2022: Càntut al bressol

La temàtica protagonista d’aquest curs s’ha centrat en les cançons de bressol. Una cançó de bressol o de bres, també anomenada “nana” en castellà o “lullaby” en anglès, és una cançó suau que serveix per ajudar als nens i nenes a adormir-se.

Durant aquest primer any s’han recopilat 124 cançons de bressol, a partir de les quals n’han sorgit diverses propostes culturals per a tots els públics que s’han presentat durant la sisena edició del Festival Càntut: el concert de cançons de bressol amb Alba Careta, l’espectacle En Non-non, el follet de la son de Carmina Rabassedas, l’exposició Càntut al bressol, o el concert especial de l’Escola de Música Municipal Pere Mercader.

2022-2023: Càntut i jugut

Durant aquest curs es treballen les cançons de dansa i joc: qualsevol cantarella o cançó associada a una dansa o joc infantil en particular.

2023-2024: Càntut per a celebrar

El curs se centrarà en les cançons de festa, una cançó que es canta en ocasions i jornades especials, o també per celebrar l’arribada d’una època de l’any determinada.

 * Els centres eduactius Aldric, Puig d’Arques i La Salle de Cassà de la Selva han inclòs el projecte Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons en el programa Apadrinem el nostre patrimoni, una iniciativa d’innovació pedagògica impulsada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Un any més, el Festival Càntut ha explorat el repertori de les cançons de tradició oral de les comarques gironines, i durant tres dies s'han trobat moments i espais per cantar en comunitat amb l'objectiu de fer viu aquest repertori. El projecte Càntut presenta el nou vídeo 'Veus del Càntut', que explora algunes de les veus que s'han pogut sentir en la sisena edició del festival, entre el 18 i el 20 de novembre a Cassà de la Selva. Pep Gimeno Botifarra, Anna Ferrer, La Ludwig Band, Artur Blasco i Arnau Obiols, Jaume Arnella i Biel Majoral, Alba Careta, El Pony Pisador,  Joana Dark i diverses cançons cantades en comunitat, entre d'altres, són alguns dels molts moments recollits en aquesta peça audiovisual gravada i editada per RVFilms. El vídeo es pot pot veure a continuació:

Segons un estudi del Museu de la Música de Barcelona sota la direcció de l'etnomusicòleg Jaume Ayats, existeixen més de 400 versions a Catalunya de cançons per fer cagar el tió, la soca, el tronc o la tronca. Unes cançons de les quals es té coneixement des del segle XIX, tot i que el ritual és anterior. Aquest Nadal, des del projecte Càntut es vol recopilar les diferents cançons per fer cagar el tió que existeixen a casa nostra, i així ampliar les gravacions incloses a l'arxiu. Entre totes les que es rebin, se sortejarà un lot del Càntut format per una bossa de farcell, un manta i dues capsetes de música. Es poden enviar enregistraments en àudio o vídeo a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. fins al 8 de gener.

Creat a partir de les cançons de bressol recopilades a la iniciativa Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons, i ideat especialment per a la sisena edició del Festival Càntut, l'espectacle En Non-non, el follet de la son de Carmina Rabassedas es podrà veure el dijous 22 de desembre (17:30 h) a la sala d'actes de la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz de Barcelona. L'espectacle infantil, que neix de les cançons de bressol recollides per l'alumnat dels centres educatius de Cassà de la Selva durant el curs 2021-2022, està destinat a mainada de 0 a 3 anys i les seves famílies, i tindrà un aforament limitat de 30 persones. L'activitat forma part de l’Any del Premiat 2022, un programa de difusió dels Premis Nacionals de Cultura 2022 organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCa), i compta amb la col·laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Més informació en aquest enllaç.

El vídeo resum de la sisena edició del Festival Càntut, que ha tingut lloc del 18 al 20 de novembre a Cassà de la Selva, ja està disponible. Gravat i editat per RV Films, i amb música de Belda & Sanjosex i Pep Gimeno Botifarra, el vídeo recull molts dels moments viscuts durant els tres dies de festival, en què es van veure diverses propostes com les de Jaume Arnella i Biel Majoral, Artur Blasco i Arnau Obiols, Anna Ferrer, Alba Careta, Bufant Fort, els Dinars de cantadors i cantadores, i els Càntut a taula amb El pony pisador i La Ludwig Band, entre d'altres. Un resum audiovisual que mostra els diferents espais i instants per cantar i recuperar el repertori de tradició oral de les comarques gironines. Ja es pot veure aquí.

Percussió corporal amb cançons de tradició oral aplegades al cançoner ww.cantut.cat. Aquesta és la base del curs que ofereix el músic i musicoterapeuta Santi Serratosa. Una proposta per conèixer el repertori de cançó popular i tradicional recollit a les comarques gironines; treballar la cançó des de l’òptica de la percussió, l’expressió, el moviment i la posada en escena; fer ús de les propietats del ritme i el llenguatge musical a través de la percussió corporal; desenvolupar el reconeixement, coordinació i percepció corporal; desenvolupar la creativitat, expressió corporal i sentit estètic a partir de seqüències, coreografies i jocs musicals, i entendre el ritme com a recurs pedagògic i treballar la capacitat de concentració i atenció mitjançant la percussió corporal, entre d’altres. Per al 2023 se n'han programat dues noves edicions: l'11 de febrer a Les Golfes de ca Flassada a La Selva de Camp, i el 4 i 5 de març a La Marfà - Centre de Creació Musical de Girona. Tota la informació i inscricions aquí.

En la seva segona edició, els Premis El Temps de les Arts, una iniciativa per reconèixer el talent de nous creadors i estimular la innovació artística i cultural de tots els Països Catalans, han atorgat el primer accèssit de la categoria 'Patrimoni' al projecte Càntut. Cançons de tradició oral. Un reconeixement que premia aquells projectes temporals o permanents que tenen com a principal premissa la promoció, protecció, restauració o valoració del patrimoni, material o immaterial. El Càntut ha estat escollit pel seu impacte social, comunitari i territorial, amb aquest accèssit que se suma als guardons rebuts durant aquest 2022: el Premi Nacional de Cultura 2022 del CoNCA, i el Premi Alícia a millor 'Projecte Social' de l'Acadèmia Catalana de la Música.

El Càntut. Cançons de tradició oral formarà part de l'acte de preestrena del documental Baula, una peça audiovisual produïda pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCa), i realitzada per la productora Quepo, que ret homenatge als guardonats als Premis Nacionals de Cultura 2022 mitjançant les connexions que s'estableixen entre la seva obra i accions: des de la vessant més íntima fins a la pública. La preestrena tindrà lloc avui dilluns 28 de novembre, a les 18h a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, a la qual hi assistiran els diferents guardonats en els premis d'enguany. 

El documental Baula presenta el dramaturg Jordi Casanovas, l'escriptora Rosa Fabregat, la ballarina i coreògrafa Núria Guiu, el projecte Càntut, cançons de tradició oral i el PEN Català a través de la seva trajectòria, feta a partir dels enllaços amb persones, llocs i fets que els fan singulars i valuosos; i és que qualsevol obra, creació o manifestació artística –i també qualsevol acció en pro del bé col·lectiu– ha traçat aquest camí, singular i únic, fet de connexions, però que també parla de nosaltres com a peces que formen part d’un tot. 

L'estrena oficial del documental serà el 7 de desembre, a les 23.15 h pel Canal 33, i l’11 de desembre, a les 12 h, s’emetrà per TV3.

El projecte Càntut. Cançons de tradició oral participa a la jornada L'obra del Cançoner Popular, ara, que es duu a terme aquest dilluns 28 de novembre a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). En concret, el corresponsable del projecte, Francesc Viladiu, participa a la taula rodona El present i el futur de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, moderada per l'etnomusicòleg Jaume Ayats, i amb la participació de Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili), Marta Grassot (Centre de Documentació de l'Orfeó Català), Amadeu Corbera (Conservatori Superior de Música de les Illes Balears) i Pilar López (Associació de Recerca Etnomusicològica).

Pàgina 9 de 29