El Centre Cultural Sala Galà és un equipament polivalent que gestiona la programació d’activitats culturals i acull iniciatives diverses. És un punt de reunió per a totes les persones interessades en l’art, la música i les lletres. Aquesta instal·lació agrupa la Biblioteca, l’Escola municipal de Música i l’Escola municipal d’Art del municipi. També disposa d’un auditori on s’hi fan diferents xerrades i actes culturals. El Centre Cultural Sala Galà ha viscut tres etapes diferents: el 1910 Narcís Abellí i Dalmau, flequer de Cassà de la Selva, va adquirir 3 solars del carrer de la Mel i del carrer del Molí per construir-hi una sala de ball. El 1963, Secundina Abellí i Bota, propietària de la finca, la ven a Tomàs Grau i Balmaña. El 1969 l’edifici es converteix en una discoteca (Sir Thoma’s). L’any 1998 l’Ajuntament de Cassà adquireix l’edifici per convertir-lo en el Centre Cultural Sala Galà.

L'any 1892 es va construir el Círculo Recreativo que tenia un característic cafè. L'any 1897 l'edifici es va ampliar i es va construir a la part posterior un teatre, actualment rehabilitat, i un saló de ball que van ser molt populars. L'any 1912 va passar a ser la seu del Centro de la Unión Republicana, societat que va reformar l'edifici un any més tard. El Centro va ser escenari de nombroses activitats polítiques però, sobretot, un espai d'esbarjo popular fins a l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1942 va donar cabuda al Círculo Recreativo, societat que ha arribat fins als nostres dies.

La Sala Centre Recreatiu de Cassà és un equipament cultural inaugurat el juny del 2014 on s'ofereix una programació estable d’actuacions i activitats culturals diverses. Modalitats artístiques per a tots els públics, en un equipament situat el bell mig el poble, en un espai tan emblemàtic com és el Bar Centre Recreatiu, que acull l’entrada a l’equipament.

Can Trinxeria és un espai que acull una multiplicitat d’actes culturals. Es tracta d’un edifici de l’any 1897, neomedieval. L’arquitecte va ser Josep Balet i Duran. Aquest casal va allotjar els descendents de la família Trincheria - Guïtó - Llach, un dels membres de la qual, Marçal de Trincheria, va tenir una gran rellevància en la promoció i la difusió del món del suro. Durant la Guerra Civil, a partir de l’any 1938, s’hi va instal·lar el comandament dels pilots de l’aeròdrom de Cassà. Acabada la Guerra la família Trincheria va tornar a residir a la casa fins a finals dels anys vuitanta. L’immoble va passar a ser de titularitat municipal l’any 2000 i seguidament se’n va rehabilitar la façana, la coberta, el molí i, posteriorment, l’interior, amb la recuperació de les pintures. L’edifici es va inaugurar el 2011.

Antiga i emblemàtica posada de Cassà de la Selva, on s’han pogut degustar alguns dels guisats més autèntics, en un entorn històric per on han passat generacions.

www.plataforma-llengua.cat/campanyes/mans-manetes

Compra entrades

Primera actuació a les comarques gironines

L’Alguer és un lloc emblemàtic per a la cultura catalana. En aquesta ciutat de la costa nord-oest de l’illa de Sardenya encara es parla una varietat del català, l’alguerès, i s’hi conserva una cultura popular pròpia. A més, tothom canta: a casa, al mercat, al restaurant, a l’escola o a l’escenari. I canten en català. Seran les cançons que es transmeten de generació en generació, l’única esperança perquè el català perduri a l’illa?

Tot això es pot descobrir en el llibre-disc Mans manetes. L'Alguer: paraules, cançons i veus de minyons, una iniciativa de la Plataforma per la Llengua amb l'objectiu d'oferir a les noves generacions d'algueresos un homenatge a la seva cultura. En aquest espectacle s’hi podran sentir diverses cançons tradicionals i infantils de l'Alguer, interpretades i modernitzades per un grup d'infants i músics d'arreu dels territoris de parla catalana.

Claudio Gabriel Sanna, veu i mandolina
Marc Serrats, veu i guitarra
Paolo Zuddas, bateria
Salvatore Maltana, contrabaix
Dario Pinna, violí
Minyons, Carles Belda i Meritxell Gené, col·laboracions

www.plataforma-llengua.cat/campanyes/mans-manetes

La música pot salvar una llengua? La presència del català a l'Alguer ha disminuït de manera preocupant durant els darrers cinquanta anys i la transmissió de pares a fills s'ha perdut gairebé per complet. Les cançons són l'única excepció i, per tant, la gran esperança per revifar l'ús de la llengua a la ciutat.

Aquest documental, gestat en paral·lel amb el llibre-disc i l’espectacle que veurem al Càntut, Mans manetes. Paraules, cançons i veus de minyons, ens mostra l'experiència viscuda pels músics i el cor d'infants durant la gravació i producció d'aquest projecte musical.

Direcció: Roger Cassany
País: Catalunya
Any: 2018
Durada: 60 min.
Idioma: català i italià

Projeccions contínues:
Divendres 16 de novembre, de 19 :30 h a 21 h
Dissabte 17 i diumenge 18 de novembre, de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h