Super User
Kepa Junkera & Amics de Fok
Més de 50 cançons de Catalunya, el País Valencià, l’Alguer i les Illes Balears formen part del darrer disc del cantautor basc Kepa Junkera, Fok (Satélite K, 2017), guardonat com a millor disc de l’any de folk segons la crítica dels Premis Enderrock 2018. Peces de la cultura dels Països Catalans que a l’artista sempre li han semblat úniques i emocionants. En moltes d’elles hi ha trobat la proximitat amb cançons de la cultura basca, així com també d’altres que també admira de la península Ibèrica.
En directe, l’artista comptarà amb diversos músics que van participar en l’enregistrament del disc, com Manu Sabaté i Arnau Obiols, entre d’altres, que l’ajudaran a encendre un autèntic fok.
Kepa Junkera, trikis i pandereta
Amics de Fok:
Manu Sabaté, gralla, tenora i clarinet
Cisco Cardona, guitarra
Arnau Obiols, batería
Patri Garcia i Xavier Rota (Ballaveu), veu, percussió i ball
Txek, Nando Taló i Siscu Aguilera, txalaparta
Santi Serratosa & Càntut
Especialment ideat per al Càntut
Percussió corporal amb cançons de tradició oral. Aquesta és la base de la nova producció del projecte Càntut i l’AEMCAT (Associació d’Ensenyants de Música de Catalunya), a càrrec de Santi Serratosa, musicoterapeuta, bateria de Gossos i Astrio, entre d’altres, i creador del Mètode SSM. Partint de cançons populars i tradicionals aplegades al cançoner www.cantut.cat i del treball de la percussió corporal, s’ha creat una sèrie de material didàctic per poder explorar des d’una nova òptica tot aquest repertori.
En aquesta ocasió, els alumnes de la primera edició del curs ens faran una demostració del que han treballat i après en les diferents sessions.
Tornaveus
Els cants, les fórmules polifòniques i les maneres de cantar que han extret de les seves recerques de camp són les bases de la proposta de Tornaveus, un grup dedicat a la polifonia tradicional catalana format per investigadors sobre músiques de tradició oral.
Després de participar en festivals i concerts arreu de Catalunya, el País Valencià, la Catalunya Nord, Occitània, el País Basc i Sardenya, presenten el seu primer disc, homònim, amb un ambient sonor creat exclusivament a partir de la tradició mediterrània. Veus retrobades que truquen amb força la porta de la memòria: dels cants de taverna a les cançons de treball i de bressol, per descobrir i redescobrir les músiques del Mediterrani.
Jaume Ayats, Ester G. Llop, Anaís Falcó i Iris Gayete, veus i percussions
Dinar de cantadors
Especialment ideat per al Càntut
La gana i les ganes. No us fa falta res més per viure un autèntic Dinar de cantadors. Gana per omplir l’estómac i ganes de cantar, riure i passar-ho molt bé!
Una tercera edició, de la mà de l’Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva, en què podreu cantar allò que us vingui més de gust i sentir les cançons que emocionen la resta de comensals, en una suma de generacions al voltant d’una gran taula i un bon àpat. Això sí, deixeu la vergonya a fora!
Montse Casanova, dinamitzadora
Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva, dinar
Jaume Arnella i Jordi Fàbregas
Presentació a les comarques gironines
Una part molt important de la música popular catalana i dels moviments socials i religiosos es troben recollits en dos cançoners de l’any 1965: Iukaidí I i II. D’àmplia divulgació en ambients escoltes i excursionistes per a moltes generacions, són les cançons que es cantaven amb els amics i companys a la muntanya o als focs de camp. Moltes d’elles són originals en català i, d’altres, traduccions i adaptacions de cançoners francesos i nord-americans de folk.
De la mà de dos dels grans noms de la cultura popular de casa nostra, Jaume Arnella i Jordi Fàbregas, rememorarem cançons mítiques com Perdut en la immensa mar blava, El gran manitú, Eram, sam, sam... Totes elles amb una màgia especial i la capacitat de connectar amb tants moments viscuts i compartits.
Jaume Arnella, guitarra i veu
Jordi Fàbregas, guitarra i veu
El cargol i l’herba de poniol
El cargol vol anar d'excursió al cim més alt per a saludar el sol. Però, de cop i volta, un mal de panxa no el deixarà avançar. L'herbeta de poniol el podria curar... però tot sol no tindrà prou força. Qui l'ajudarà?
En aquesta sessió dirigida a infants de 0 a 3 anys i a les seves famílies, Mireia Vallès ens explicarà el conte El cargol i l’herba de poniol, acompanyat de cançons, sons i imatges que despertaran, de ben segur, la imaginació dels més menuts.
Cal inscripció prèvia, a partir del 2 de novembre, al correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o al telèfon 972 46 28 20.
Mireia Vallès, interpretació
Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional
Una cançó eròtica. Aquest és l’origen d’Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya: una cançó que cantaven els segadors quan treballaven a ple sol per tal de captar l’atenció de les noies. Aquesta mateixa melodia, amb una lletra similar a l’actual, és la que haurien agafat els cabdills de les revoltes del 1640 per donar ànims als joves combatents.
De la mà de Jaume Ayats, etnomusicòleg i autor de la investigació, resseguirem els processos de transformació que han dut una cançó popular com aquesta a ocupar el lloc d’himne nacional.
Jaume Ayats, etnomusicòleg i autor de la investigació
Càntut al carrer
Especialment ideat per al Càntut
Nascut a Cassà de la Selva, Xavier Carbó i Maymí (1892-1918) va ser un seminarista amb grans inquietuds per la llengua, la poesia i el folklore del nostre país. En pocs anys, va traduir grans clàssics com la Medea de Sèneca, va col·laborar amb l’Institut d’Estudis Catalans en la recollida de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana sota la direcció d’Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra, i també en la recerca folklòrica a comarques gironines per a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, entre d’altres.
Amb motiu del 125è aniversari del seu naixement i del centenari de la seva mort, alguns alumnes de l’ escola Puig d’Arques han preparat un repertori que homenatja la seva figura. Un recorregut pels carrers més cèntrics de la població cantant, entre d’altres cançons populars, algunes versions de les més de 130 que va poder recollir durant els primers anys del segle XX.
Alumnes de l’Escola Puig d’Arques, veus
Àlex Carrera, acordió i direcció
Jana Boadas, direcció
Roba Estesa & Germà Negre
Especialment ideat per al Càntut
Són dues de les formacions més actives de l’escena de la música folk catalana actual. Des del Camp de Tarragona, Roba Estesa estén arreu, des del 2011, una proposta de música festiva i combativa amb una òptica feminista. Els banyolins Germà Negre van unir-se el 2012 i des de llavors no ha parat de voltar festivals i festes majors d’arreu del territori per escampar les tonades tradicionals del país.
Roba Negre! és una proposta ideada especialment per al festival, en què les dues formacions s’entrellaçaran per compartir una autèntica festa al bar del “Centro”. Els seus repertoris es combinaran amb cançons de tota la vida i, de ben segur, ens faran cantar, mentre els porrons de moscatell, ratafia, burret o pomada salten de mà en mà.
Clara Colom, Clàudia García, Neus Pagès, Alba Magriñá, Adrià Dilmé, Adrià Estarriola, Aleix Pagès, Eudald Grabulosa, Ferran Roure, Adrià Mateos i David Mauricio, intèrprets