Xerrada

A la Biblioteca de Catalunya es conserva el manuscrit del cançoner que mossèn Bartomeu Rovirola va encarregar a mossèn Marià Plaja entre els anys 1507 i 1508. Conté trenta-set lletres de cançons, gairebé totes nadalenques, que es cantaven a Riudellots. Després de l’estudi que en va fer Josep Romeu i Figueras l’any 1949, des del llibre editat per l’Ajuntament de Riudellots de la Selva El Cançoner de Riudellots es proposa una nova mirada al cançoner per destacar-ne les informacions que aporta sobre la llengua, el menjar, la cuina, la música i la societat al final de l’edat mitjana.

En concret, la seva vinculació amb la confraria de Santa Maria establerta a l’església parroquial de Riudellots esdevé un fet essencial per descobrir com se celebrava la festa de Nadal en una parròquia rural gironina fa més de cinc-cents anys, abans que no hi arribessin les noves directrius litúrgiques sorgides del Concili de Trento.

Elvis Mallorquí (autor i coordinador del llibre), presentació

Ester Llop (coautora), presentació

Josep Lluís Santamaria, alcalde de Riudellots de la Selva

Coorganitza:

 

Concert

Especialment ideat per al Càntut

Amb 8 anys, la Marina va decidir visitar totes les festes que es feien al seu poble, i demanar a la gent gran que li cantessin les cançons que coneixien... es va convertir en una caçadora de cançons de festa! Ella és la protagonista d’un conte proper i emotiu creat especialment per al concert que ens oferiran enguany els alumnes més petits de l’Escola de Música Municipal Pere Mercader.

Un repertori sorgit de les cançons recollides amb el projecte Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons, amb cançons com Demà és festa, Blanc Nadal o Carnestoltes, 15 voltes!

Alumnes de Sensibilització, Iniciació i Preparatori, veus

Professorat de l’escola, acompanyament instrumental

Aida Hospital, direcció coral

Entrades exhaurides

Hostal Càntut

Especialment ideat per al Càntut

Música d’arrel amb vocació universal, interpretada per un fals cec i una divertida colla de personatges a cavall entre la tradició i la modernitat. Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és, possiblement, la banda que s’ha saltat amb més gràcia i originalitat totes les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular. En un món ple de mentides, esdevenen la victòria de l’humor en front del poder i la dignitat enfront de la corrupció.

El segon Hostal Càntut al Bar del Centre Recreatiu, s’impregnarà de l’essència de les Terres de l’Ebre, amb un dels grups més actis i reconeguts de la música tradicional de casa nostra!

Arturo Gaya, Quico el Célio, veu

Jordi Fusté, Lo mut de Ferreries, guitarra

Quique Pedret, Lo noi, veu i guitarró

Josep Lanau, Jaume Matamoros, veu i acordió cromàtic

Presentació

Des de la dècada dels seixanta, el músic i divulgador Artur Blasco ha realitzat una gran feina de camp, que culminarà en els dotze volums d’A peu pels camins del cançoner, una de les grans col·leccions del país, amb més de 1.600 cançons tradicionals interpretades pels últims cantaires de les comarques del Pirineu.

En aquesta ocasió, ens torna a acompanyar per presentar els onze volums ja publicats d’A peu pels camins del cançoner, l’últim dels quals, dedicat al Solsonès i acabat de sortir del forn. Un aplec de 136 cançons que ha recollit per masies i pobles entre el 1995 i el 2022.

Artur Blasco, presentació, acordió diatònic, rabequet i veu

Cati Plana, acordió diatònic i veu

Compra entrades

Concert

Polifonies, la llengua i la tradició occitanes com a protagonistes i un missatge que qüestiona la relació amb la norma social. Aquesta és la proposta del duet occità Cocanha, format per Lila Fraysse i Caroline Dufau. Les seves veus es projecten al ritme dels tambors de cordes i la percussió corporal, i porten el repertori tradicional occità al seu terreny de joc.

Mentre continuen presentant el seu darrer disc, Puput (2020), produït per Raül Refree, el duet avança el que serà el seu pròxim treball. Un nou cara a cara en el qual les dues artistes alliberen en directe les seves personalitats vocals complementàries, després de més de 10 anys de complicitat artística.

Lila Fraysse, veu i tambor de cordes

Caroline Dufau, veu i tambor de cordes

Xerrada

Especialment ideat per al Càntut

L'anglès resident a l’Empordà Simon Furey ha aplegat, al llarg dels anys, una excepcional biblioteca de folklore especialitzada en cançó tradicional. Es tracta d’una col·lecció de cançoners, diccionaris, revistes i literatura especialitzada i de divulgació sobre patrimoni etnològic, amb especial referència al repertori de tradició oral dels Països Catalans. Un fons que ha cedit al projecte Càntut i que, ben aviat, es posarà a l’abast de tothom que vulgui consultar-lo.

En aquesta conversa amb l’escriptor anglès resident a Catalunya Matthew Tree, podrem descobrir la seva fascinació per la cultura catalana i les seves recerques, que inclouen una tesi doctoral sobre les cançons folklòriques catalanes anomenada Harmony in Discord: An Analysis of Catalan Folk Song (2002).

Simon Furey, presentació

Matthew Tree, conductor de l’acte

Itinerant

Estrena de l’espectacle NO EM TOQUIS EL CUpLET. Especialment ideat per al Càntut

Posem en marxa la màquina del temps! De la mà de la formació coral cassanenca Tutti Veus ens plantem a l’època daurada dels cuplets a casa nostra, als anys vint del segle passat.

Amb cançons com Marieta de l’ull viu, El vestir d’en Pasqual, Pel teu amor (Rosó) o Els focs artificials ens passejarem pel centre de Cassà tot seguint un itinerari ben festiu!

Recorregut: c. Indústria, c. Barraquetes, plaça de la Coma, c. Molí, placeta de Ca la Marcela, c. Mel, c. Ocata, plaça Petita, travessera de les Mesures, c. Joan Gener, c. Roscada, c. Avall, plaça Sant Pere, Església, c. Reverend Gabriel Garcia, c. Reverend Joaquim Bosch, c. del Pont, c. Ample

Tutti Veus, veus

Àlex Carrera, acordió

David Mallorquí, contrabaix

Marina Guixot, percussió

Anna Pérez, direcció musical

Mireia Vallès, direcció artística

Marc Mas, Antoni Mas, Albert Solench i Arnau Tordera, arranjaments

Xerrada

Especialment ideat per al Càntut

El que va néixer com una broma es va convertir en una de les corals més originals de la història musical del país. Amb quatre discos editats entre el 1989 i el 1995, Follim Follam va recórrer Catalunya i part de l’Estat espanyol oferint concerts de cançons picants i obscenes o, tal com ells ho anomenaven, de “cançons porques”. La seva tasca, però, anava un xic més enllà, ja que les cançons que cantaven les havien recopilat de persones grans de diferents territoris.

En aquesta conversa conduïda pel periodista cultural Quim Rutllant, diversos membres del grup ens explicaran com va néixer aquesta original coral de cançons marranes, com era el procés de recerca del seu repertori i, de ben segur, moltes anècdotes!

Joan Anguera, Olga Colomer, Teresa Sánchez i Teti Canal (membres de Follim Follam), participants

Quim Rutllant, conductor de l’acte

Presentació

L'estiu de 1927, els músics Joan Tomàs i Lluís M. Millet van recórrer 20 poblacions empordaneses a la recerca de cançons per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i van entrevistar 62 informants dels quals van transcriure 507 melodies. El llibre Cançoner de l'Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet dóna a conèixer aquest recull musical mostrant-ne 135 cançons, però, a més, també inclou el treball d'investigació dut a terme per la seva autora i néta de Joan Tomàs que, entre altres estudis, treu a la llum el dietari inèdit que els dos mestres van redactar, així com les cartes en les quals informaven els directius de l'Obra del Cançoner dels esdeveniments més significatius. Aquesta edició també descobreix, un per un, els empordanesos que van col·laborar cantant i informant.

A càrrec de Liliana Tomàs i Roch, autora d’aquest treball, descobrirem més detalls sobre la recerca, amb l’acompanyament musical de l’acordionista i cantant Jaume Casalí.

Liliana Tomàs (autora i editora), presentació

Jaume Casalí, acordió i veu

Concert

Especialment ideat per al Càntut

Músic i cantador, folklorista i dinamitzador cultural especialitzat en cançó tradicional catalana, Ramon Manent compta amb una llarga trajectòria i una trentena de treballs discogràfics relacionats amb la música folk, la polifonia tradicional o la recuperació i divulgació del patrimoni musical de tradició oral del país.

En aquesta ocasió, a partir de les experiències viscudes en l’àmbit de la cançó popular, tradicional, marinera i de taverna, oferirà una cantada informal en què repassarà els repertoris que l’han acompanyat al llarg de la seva vida. Una bona col·lecció de cançons i de records que podrem compartir plegats en un espai de gran proximitat.

Ramon Manent, veu, guitarra i guitarró