Cantarelles
Comencen les votacions per escollir la cançó de la sisena capseta de música
El projecte Càntut continua la col·lecció de capsetes de música. Després d'El general Bum-Bum, El Tren Pinxo de Banyoles, Arri, arri, tatanet, Corrandes de Beget i Muntanyes del Canigó, es posa en marxa la producció d'una nova capseta mitjançant un procés participatiu. Les cançons a escollir són Cançó del lladre, La masovera, En Pere Gallerí i La Filadora. Unes cançons participatives preseleccionades pels membres de la Comunitat Càntut i que es poden escoltar a l'arxiu. Per participar en les votacions només cal entrar en aquest enllaç i escollir la cançó abans del dimecres 25 de febrer. D'entre les persones participants, l'equip del Càntut sortejarà una capseta de música amb la melodia Muntanyes del Canigó.
Fem balanç: l'arxiu del Càntut aquest 2025
El projecte Càntut. Cançons de tradició oral presenta el balanç d'aquest 2025, un any en què l'arxiu audiovisual ha incorporat 123 nous enregistraments. D’aquesta manera, s’ha ampliat el fons documental i s’ha dut a terme la transcripció del text i la música de les noves cançons, així com d’alguns materials que han estat recollits anteriorment en altres cançoners. Un treball de camp que s’ha reforçat amb la recerca de documentació de cada enregistrament, per tal d’incloure diverses informacions referents a la procedència i a la identitat dels cantadors.
Actualment, el cançoner en línia consta d'un total de 2.169 cançons de tradició oral, amb 1.310 transcripcions a partitura, cantades per 435 persones grans i recopilades per 127 caçadors i caçadores de cançons. Pel que fa a pobles, compta amb gravacions de 102 municipis, i Banyoles és el que proporciona més enregistraments, amb 274. Per comarca, El Pla de l’Estany és al capdamunt de la llista, amb 428 cançons. D'altra banda, aquest any, l'arxiu del projecte ha rebut 7 peticions de cessió d'enregistraments per fer-ne ús en diversos projectes culturals, com és el cas de la companyia la Tremenda, que ha incorporat tres cançons recollides al Càntut per al seu nou espectacle. A més, s'ha seguit proporcionant assessorament en l'àmbit artístic durant el procés de creació de propostes culturals, amb un total de 10 consultes rebudes de projectes com el duet ebrenc Terrae o Filomena.
L'arxiu del Càntut es consolida, així, com un fons únic a nivell etnomusicològic, obert i col·laboratiu, a disposició de tothom que vulgui consultar-ne els materials. Una eina que també esdevé un antídot davant la globalització i l’homogeneïtzació cultural actual, que posa en valor la diversitat cultural i ofereix als pobles una oportunitat per redescobrir el seu patrimoni, difondre’l a les escoles i compartir-lo amb les famílies i la comunitat. Així mateix, des del projecte se segueix fent recerca de cintes de casset o de vídeo antigues que continguin cançons o cantarelles tradicionals i populars. Cantades de goigs, àpats familiars, trobades d’amics, festes de poble, treballs escolars o gravacions casolanes poden ser d’interès per al projecte. Qualsevol persona que hi vulgui col·laborar, pot fer-ho enviant un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
Noves actuacions de l’espectacle ‘En Non-non, el follet de la son’ de Carmina Rabassedas
La presentació de l’espectacle En Non-non, el follet de la son de Carmina Rabassedas continua amb les actuacions del divendres 30 de gener a la Biblioteca Can Roscada de Vilobí d'Onyar (gratuït, a les 5 de la tarda) i del dissabte 18 d'abril a Can Trona - Centre de Cultura i Natura de la Vall d'en Bas (gratuït, a les 5 de la tarda). Creat a partir de les cançons de bressol recopilades a la iniciativa Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons, i ideat especialment per a la sisena edició del Festival Càntut, està destinat a mainada de 0 a 3 anys i les seves famílies, i té l’objectiu d’acostar aquestes cançons tradicionals als més petits.
Amb motiu de l'exposició Cantàvem, cantem... i cantarem! que es pot veure fins al 2 de febrer al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, aquest divendres 30 de gener s'hi durà a terme la xerrada Les cançons de tradició oral a casa nostra, a càrrec de l'etnomusicòleg Jaume Ayats. La conferència, oberta a tothom, incidirà en aquest patrimoni i sobre el fet de cantar, a partir de les recerques fetes per l'investigador durant més de quaranta anys.
Coi Dansem!
De la unió del Càntut, el Cercle Cultural Marboleny i l’Esbart Joaquim Ruyra neix Coi Dansem! Una proposta festiva i participativa amb l’objectiu de repopularitzar la dansa catalana, sobretot la de comarques gironines. La voluntat de la proposta és oferir un espai de socialització i dansa, som s’ha fet sempre, però amb els codis actuals. A partir de la relectura de les danses i cançons que en fa el grup Coi els Montgrons, la gent entra en un imaginari de ballables que arrenquen de la tradició però projecten a l’actualitat. De la mà (literalment) dels membres dels esbarts Marboleny de Les Preses i Joaquim Ruyra de Blanes, el públic te l’oportunitat de ballar allò que els nostres avis i àvies cantaven i ballaven, però incorporant-hi l’ambient i la festa del públic del segle XXI. Com seria un ball de plaça avui? Doncs així. I... coi, per deixar-se anar. I per ballar a gust.
Una coproducció del Càntut. Cançons de tradició oral, l’Esbart Marboleny, l’Esbart Joaquim Ruyra i Coi els Montgrons, inclòs en el Programa d’Impuls de la Dansa d’Arrel de la Direcció General de Cultura Popular i la Fira Mediterrània de Manresa
L'exposició 'Cantàvem, cantem... i cantarem!' arriba a Vilablareix
L’exposició Cantàvem, cantem... i cantarem! segueix itinerant arreu del territori català. Després de passar per la Vall d’en Bas (Garrotxa), Cassà de la Selva (Gironès) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà), aquesta mostra coproduïda pel Càntut. Cançons de tradició oral i la Diputació de Girona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cassà de la Selva, arriba a Vilablareix, al Centre Cultural Can Gruart. L’exposició reivindica la necessitat humana i natural de cantar i posa en relleu la importància de preservar i difondre les cançons de transmissió oral, un patrimoni immaterial que ens arrela al territori i a la cultura. La inauguració tindrà lloc el divendres 6 de febrer a les 7 de la tarda i es podrà veure fins al 6 de març de 2026, en horari de 4 de la tarda a 9 del vespre (gratuït).
El Museu del Joguet de Figueres, nou punt de venda de capsetes de música del Càntut
Les capsetes de música del Càntut ja es poden adquirir en un nou punt de venda: la botiga del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. Situat al carrer Sant Pere número 1 de la capital altempordanesa, aquest emplaçament està obert de dimarts a divendres de 2/4 d'11 del matí a les 6 de la tarda, i els dissabtes, de 2/4 d'11 del matí a les 7 de la tarda. El Museu del Joguet se suma així a un altre punt de venda físic, la libreria La Fàbrica de Calonge, on segueixen disponibles diversos elements de marxandatge del projecte així com les cinc capsetes de la col·lecció: El General Bum-Bum, El Tren Pinxo de Banyoles, Arri, arri, tatanet, Corrandes de Beget i Muntanyes del Canigó. Des del projecte Càntut, es valora molt positivament aquesta nova col·laboració per seguir acostant les cançons de tradició oral a nous públics, aixi com reforçar la presència del Càntut en emplaçaments d'alt valor per la cultura popular del país. Tot el marxandatge del projecte es pot trobar, també, a la botiga en línia, en aquest enllaç.
L’arxiu del Càntut incorpora 153 gravacions de Tossa de Mar
L’arxiu del Càntut ha incorporat 153 gravacions provinents de la recerca realitzada per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar a principis dels anys 80, els detalls de la qual poden consultar-se al llibre Tossa. Cançons d’abans, publicat el 2025 amb pròleg i assessorament de l’equip del Càntut. Es tracta d’un repertori singular, tant per la naturalesa de les cançons -la majoria són balades, és a dir, cançons narratives extenses, un gènere cada vegada més rar en la tradició oral- com per la data en què va ser recollit; entre els 16 informants s’hi troba la cantadora més antiga de l’arxiu, Maria Pons i Dellonder, nascuda el 1878. La posició geogràfica de Tossa de Mar, un enclavament relativament aïllat, va fer que s’hi conservessin especialment bé determinades maneres de parlar i també de cantar. En total, l’arxiu compta amb 157 enregistraments de Tossa de Mar, que es poden consultar aquí mitjançant la cerca per municipi de residència.
Visita comentada a l'exposició 'Cantàvem, cantem... i cantarem!'
El dissabte 20 de desembre a les 12 del migdia, tindrà lloc una visita comentada de l’exposició "Cantàvem, cantem... i cantarem!" que acull el Museu de la Mediterrània de Torroella de Mongrí. L'exposició, que es podrà veure fins al 2 de febrer, posa de manifest la necessitat humana i natural que és cantar, així com la importància de la preservació i difusió de les cançons de transmissió oral. L'accés és gratuït, amb inscripció prèvia al correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o al telèfon 972755180.
Ja es pot veure el video resum del festival
El vídeo resum de la novena edició del Festival Càntut, que ha tingut lloc del 14 al 16 de novembre a Cassà de la Selva, ja està disponible. Gravat i editat per RV Films, i amb música de La Baula i Terrae, el vídeo recull molts dels moments viscuts durant els tres dies de festival, en què es van veure diverses propostes com les de Maria del Mar Bonet, Xabier Díaz & Adufeiras de Salitre, Filomena, Una conversa amb Uc, Terrae, La Baula, els Hostal Càntut amb La Coixinera i Grana i Moscatell o els Dinars de cantadors i cantadores amb David Fernàndez i Magalí Sare, entre d'altres. Un resum audiovisual que mostra els diferents espais i instants per cantar i recuperar el repertori de tradició oral de les comarques gironines. Ja es pot veure aquí.

