Cançons
Oros, copes, espases i bastos
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el setembre de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Oros, copes, espases i bastos,
els que van a darrera paguen els gastos.
Les comunes de sifón,
no estan fetes per tothom;
qui caga prompt s’esquitxa,
si és una dona una mitja,
si és un home un mitjó.
Aquí hi ha un senyor rector,
allà hi ha una ballarina,
ell ensenyava doctrina
i ella ho ensenyava tot.
Aquí descansen els ossos
d’un que els tenia molt grossos,
els ossos…
Es tracta d'una paròdia de les absoltes, és a dir, el conjunt de responsori, versets i oracions que es deien per al difunt després de la missa de funeral. Segons les possibilitats econòmiques de la família, es cantaven més o menys absoltes, com també hi havia més o menys capellans que anaven a la comitiva.
En Salvador explica que el responsable de dir les absoltes a Blanes era un usuari de l'asil del poble, de renom Joan de l'Hospital, que portava una fusta en forma de creu posada al mig del pit i sempre encapçalava la comitiva. Segurament, aquestes estrofes les van improvisar els propis seminaristes per fer broma d'aquesta figura.