Cançons
El retorn del mestre
Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.
(...) se n’és anat un xic a la seva terra,
ja m’han dit que tornarà per Sant Miquel de setembre;
Sant Miquel ja n’és passat, i encara no ve el mestre.
Ja en veu baixar un cavall blanc: -Mare, vet aquí lo mestre,
deixa estar lo penitent, baixa l’escala rabent(a).
Ja l’en gafa pe la mà: -Com ho passa, senyor mestre?
-N’he estat tres mesos malalt, a l’hostal de la Roseta;
m’he gastat tots els diners, la capa m’he hagut de vendre,
la capa i el barret, el barret i la mangala.
Olailà, lantira lulaina,
olailà, lantira lulaina,
anem-hi tot(s) dos.
Es tracta d'una balada també coneguda com "La viudeta" o "El mestre", que va recollir, arranjar i repopularitzar el músic i pedagog Joaquim Pecanins (Prats de Lluçanès, 1883 - Banyoles, 1948). Aquesta deuria ser la versió que es va recollir després dintre la "Segona sèrie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La viudeta".
Abans l'havia aplegat també Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "La vuelta del maestro".
A la primera gravació, en Vicenç Esteban canta amb la seva mare, la Roser Darder.
