Lletra:

El castell de Figueres   i el(s) moros (i)a me l'han pres.
No me l'han pres per riquesa,   ni tampoc per els diners;
me l'han pres per una dama,   és filla del rei francès.
La dama se posa mala   i no saben quin mal és.
(I)a ne visiten el(s) metges,   els comtes i cavallers;
tabé hi va la seva mare,   com aquell que no sap res.
-Ai filla, la meva filla,   diga'm el mal que tu tens.
-Ai mare, la meva mare,   bé em penso que bé ho sabeu.
Metzines me n'heu donades   que me cremen el cor meu.
-Ai filla, la bona filla,   i el combregar portarem,
i després del combregar,   (i)a farem els testaments.
-Ai mare, la meva mare,   els testaments ja estan fets:
les set cases que tinc dintre França,   n’hi ha tres pels pobres pobrets de Déu;
les atres quatre que queden   són per Don Carlos germà meu.
-Ai filla, la meva filla,   per a mi no em deixes res?
-Ai mare, la meva mare,   uns esclops ja trobareu,
que com ne baixeu l’escala,   coll i cames us trenqueu.