signatura_PNC2022.jpg

Muntanyes del Canigó

Nom de l'informant: Narcís Matas i Sabater  "Ciset Barraquer"

Data i lloc de naixement: 1916 (Amer)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

Fotografia de l'informant

Lletra:

Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
i a què més, ara l'(i)stiu,
que les aig(u)es són gelades.

Nou mesos que fa que hi som,
no n'he vist persona humana
sinó un petit rossinyol
que en el niu tot sol cantava.

Rossinyol, lo rossinyol
tu que fas llargues volades.

No (an)iràs pas d'allà del mar
a buscar-ne una ambaixada?
I en diràs al teus parents
que (i)o (i)a me n'en som casada?

M'he casada (i)o amb un vell
que no el vu(i) ni me n'agrada;
(i)o en vu(i) un de jovenet
que me'n faci fer bones vetllades.

Observacions:

Les dues primeres estrofes formen part de la cançó coneguda com "Muntanyes del Canigó", molt cantada i recollida en versions diverses a la majoria de cançoners. 

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant del que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra" (1871) recollint la del primer autor.

Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" de l'any 1882; ja la diferencia de "El canigó" (Muntanyes regalades) i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo", amb una breu explicació sobre la teoria que aquesta era la cançó més popular amb què els els perpinyanesos van celebrar el casament de Jaume II, fill de Jaume I el conqueridor, amb la comtessa Esclarmunda de Foix l'octubre de 1275.

A partir de la tercera estrofa però, es tracta de la que s'ha considerat com una altra cançó normalment amb el nom de "Rossinyol, bon rossinyol". Milà i Fontanals la recopilava dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de "Mensaje a los parientes". Joan Amades la recull al seu cançoner en una versió de l'any 1922. A l'Obra del Cançoner Popular la trobem recollida  diverses vegades amb aquest mateix títol (als anys 1924-1925 o 1934) o amb d'altres (1928). 

D'aquestes últimes, n'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La malcasada".

Gravació realitzada el gener de 2014 per Albert Massip. La fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat en Joan Arnau.