Cançons

Que vingui l'alegria,
cantem companys, cantem,
que bona pau i ditxa
per sempre tinguem.
I tots aquells que vinguin
a busca(m-se) raons,
costa avall que fa baixada
sense més contemplacions.

Com que al món som(s) de passo,
volem repòs, bon repòs, sí senyor.
Per això no volem viure 
amb ràbia al cos, 
com un gos, no senyor.

Les nacions tenim avui dia
quasi tots una mania
d'una guerra universal 
que n'ha de ser molt infernal.
Això fem per calmar la febre
i els sucesos de Ginebra,
i al final és con se sap
i un cataplasma a tot plegat.

Si voleu guerra per fer estropells,
al matadero que hi vagin ells.
I els sense feina, com veieu,
us manifesten per tot arreu.
Pe(r) les nacions no hi cal dubtar
aquest asunto és un malgrà.

Però tot això que ens convé 
al jovent de bona fe,
que tots el(s) coneixem
i és forçós que els ajudem,
que s'ho mereixen 
i amb raó es queixen.
Ara que d'altres n'hi ha 
que el gran jorn d'amor és clar,
que són d'un atre sistema
que se (?) de nou
i no tenen problema.
Feina fuig (?)

Cap a finals de desembre,
bum, bum, bum,
i després també de festes,
bum, bum, bum

Per xaripa van trobar-ne,
c(u)sual, sense busca(r)-ne,
tot un arsenal de (?) material,
que segons racions
tot eren caixes de b(a)mbons.
També diu que hi havien 
prunes excel·lents;
però (?) eren un xic dures, 
de les que fan mal de dents. 

Remena, remena, nena,
però tapa't un xic l'esquena
que a l'istiu, com va el jovent,
(i)a no hi veu pas de content;
també diu que hi ha algun vei
que al contemplar tanta carn fresca
el paio també s'engresca, oidà.
Avui amb el teatre, revistes i demés,
ho fan amb poca roba perquè els agradi més.

I els gegants de la ciutat 
no surten a lluir el garbo;
els gegants de la ciutat
no es mouen del reservat.

Les pobres criades i amb el seu xicot
cada dia al Globo van a ballar el foxtrot.

Totes les modes tornen ara de moda,
(i)a torna a estar la nostra americana
que els nostres pares varen ballar.

-I afluixa, Quico, no apretis tant!
-Pauleta meva, ves-t'hi gronxant.
-No t'hi aprofitis, que hi han el(s) veis, ai!
-Ves que t'expliquin quant eren joves què feien ells!
Pebrots vermeis...

I (...)
i el jovent amb molt repòs
quatre bombos i un petardo
quatre crits i uns esquellots.

Però com que és americà
que per força hem de (?),
i un joc simpàtic sabem de sobres
que ha estat el joio (?).

Pels rics i els pobres 
per passar el rato
és la joguina;
qui no té feina
diuen que el gat pentina, ai sí!

Les nostres platges són corregudes
avui el dia, abans eren salvatges, amb despedida,
i amb la mania de refrescar-se, com ve l'estiu,
és una bogeria
i allí s'hi troba, tot hi va bé,
joves i noies, casats també.

I allí s'empaiten, corrents saltant,
hi veureu cine d'en quan en tant
i el que no trobi per (?)
que en giri cua i en toqui el dos, 
el dos.

Joves que tant presumiu
i aneu a la permanent;
ara que (i)a ve l'istiu,
tingueu més enteniment.

No vol(gu)eu portar barret
ni americana tampoc,
i amb el cuento d'anar fresc
portareu un tripijoc.

Per seguir la moda aquesta
de (?),
es pentini de passada
que procuri anar ben net.

I el barretaire i el pobre sastre,
si això feu gaire portareu un desastre,
no feu el tonto, que hi ha prou crisis,
perquè les modes rebenten els oficis.

Per seguir la bona condició,
perquè s'(a)ugmenti la producció,
perquè un dia vam vol(gu)er ser fanjanderos,
uns ocells varen tancar bé les xirnieros;
més la gàbia diu que oberta van deixar-se,
els ocells a donar vent van escapar-se.

Misteriós és aquest cas,
clarament no s'ha vist pas,
visca xerinola 
que és lo que més hagueu vist,
visca xerinola 
i el popurri s'ha finit.
Trieu i remeneu, trieu i remeneu;
si us ha anat bé,
ens en alegrem, ens alegrem;
si cas us ha anat mal,
llavòrens, xaval...