Vés al contingut

Cançons

L'espigoladora angoixada

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
1897
Municipi de residència

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978. La gravació l'ha facilitada ell mateix. Fotografia cedida pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Imatge
El mariner
Lletra

Les ninetes d'El Maiol,   i aquelles que en són galanes,
n'han vingut a espigolar   i una fresca matinada.
Quan ve l'hora d’esmorzar,   (i)a en replega les manades;
i una diu que en té nou,   l'altra les hi han robades.
I a radera el ga(r)ba(i)ó,   i a plorar se n'és posada;
pensant que ningú la veu,   (t)on galant (t)e la mirava.
-De què plores, dolça amor?   De què estàs tan disgustada?
-Bé en tinc què plorar-ne io:   m'han robades les manades.
-No en ploris, la dolça amor,   io te'n donaré una garba;
si d'això no n'hi ha prou,   a(n)irem al graner de casa.
Si d'això no n'hi ha prou,   seràs la jove de casa,
que la mare prou ho vol,   i el meu pare molt li agrada.

Observacions

Segons Joan Amades, es tracta d'una cançó que era típica d'espigoladores, les noies que collien les espigues que havien caigut als segadors durant la segada. 

Francesc Pelagi Briz la recull al volum cinquè de "Cansons de la terra", l'any 1877. Més tard, Milà i Fontanals també la inclou al seu "Romancerillo Catalán" (1882), amb el títol "El robo de moragas". Al "Cançoner del Ripollès", recollida a Ripoll (1915) i a Sant Joan de les Abadesses, hi apareix amb el nom de "Les nines del Maiol" o "Les noies del Maiol". 

En d'altres cançoners, la mateixa cançó apareix recollida amb els títols "La noia de Camprodon", "Les noies de Camprodon" o "Les ninetes de Camprodon" (Joan Amades, Pelagi Briz, "Cançoner del Ripollès"), "Les ninetes de Cervera" (Obra del Cançoner Popular de Catalunya) o "Quatre noies del Pallars" ("Cançoner del Ripollès"). En una de les missions de recerca per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a càrrec de Joan Llongueres i Joan Tomàs a Les Planes d'Hostoles (1922), va ser recollida amb el nom de "L'espigolera".

Segurament es tracta de la mateixa cançó que va recollir Francesc Civil i Castelló (1895-1990) l'any 1958 a Sant Esteve d'en Bas, de la qual en va fer un arranjament per a cor mixt.