Cançons
Quan el pare no té pa
Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
1897
Municipi de residència
Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978. La gravació l'ha facilitada ell mateix. Fotografia cedida pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
Imatge
Lletra
Quan el pare no té pa,
la canalla, la canalla;
quan el pare no té pa,
la canalla fa ballar.
Quan el pare no té vi,
la canalla, la canalla,
quan el pare no té vi,
la canalla fa dormir.
Observacions
És una cançó de ball rodó infantil de la qual en tenim una primera referència dins "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós, amb la mateixa lletra:
Sembla però que la cançó és més antiga:
Francesc Pujol i Joan Amades recullen al "Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) escriuen de l'existència d'un manuscrit del segle XVIII, segurament barceloní, per a ús d'un sonador de violí que conté una tonada amb el nom de "Villano" i que és una variant de "Quan el pare no té pa".
Francesc Pujol i Joan Amades recullen al "Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) escriuen de l'existència d'un manuscrit del segle XVIII, segurament barceloní, per a ús d'un sonador de violí que conté una tonada amb el nom de "Villano" i que és una variant de "Quan el pare no té pa".
També està documentada en diversos manuscrits de "llibertats d'orgue" del s. XIX com a cançó popular i sota el títol de "Lo villano no té pa" (Banyoles) o "Lo para no té pa". Les "llibertats d'orgue" eren reculls de música profana i de balls populars que utilitzaven els organistes en diversos moments festius per tocar-los dintre les esglésies.
Existeix un ballet (galop de cortesia) amb el nom de "Fes-te encí, fes-te enllà" o "Fes-te encí, fes-te ençà" que inclou aquesta melodia.