L'espigoladora angoixada

Nom de l'informant: Maria Comas i Rigall "Maria Nica"

Data i lloc de naixement: 1897

Municipi de residència: Sant Feliu de Pallerols

Lletra:

Les ninetes d'El Maiol, i aquelles que en són galanes,
n'han vingut a espigolar   i una fresca matinada.
Quan ve l'hora d’esmorzar,   (i)a en replega les manades;
i una diu que en té nou, l'altra les hi han robades.
I a radera el ga(r)ba(i)ó, i a plorar se n'és posada;
pensant que ningú la veu,   (t)on galant (t)e la mirava.
-De què plores, dolça amor?   De què estàs tan disgustada?
-Bé en tinc què plorar-ne io:   m'han robades les manades.
-No en ploris, la dolça amor,   io te'n donaré una garba;
si d'això no n'hi ha prou, a(n)irem al graner de casa.
Si d'això no n'hi ha prou, seràs la jove de casa,
que la mare prou ho vol,   i el meu pare molt li agrada.

Observacions:

Segons Joan Amades, es tracta d'una cançó que era típica de les espigoladores, les noies que collien les espigues que havien caigut als segadors durant la segada.

Segurament es tracta de la mateixa cançó que va recollir Francesc Civil l'any 1958 a St. Esteve d'en Bas, de la qual en va fer un arranjament per a cor mixte.

En d'altres cançoners, la mateixa cançó la coneixem per "La noia de Camprodon", "Les noies de Camprodon" o "Les ninetes de Camprodon" (Joan Amades, Pelagi Briz, Cançoner del Ripollès...), "Les ninetes de Cervera" (Obra del Cançoner Popular) o "Quatre noies del Pallars" (Cançoner del Ripollès). Francesc Pelagi Briz la recull al volum cinquè de "Cansons de la terra V" l'any 1877. Més tard, Milà i Fontanals al seu Romancerillo Catalán (1882), amb el títol de El robo de moragas. Al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll (1915) i a St. Joan de les Abadesses, hi apareix amb el nom de "Les nines del Maiol" o "Les noies del Maiol".

També hem trobat aquesta cançó recollida també l'any 1922 en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular d'en Joan Llongueres i en Joan Tomàs a Les Planes d'Hostoles (Garrotxa), amb el nom de "L'espigolera".

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978. La gravació l'ha facilitada ell mateix. Fotografia cedida pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.