Cançons
La Pepa (sardana)
El seu galant li’n diu:
-Prepara la robeta,
i al punt de la mitja nit
seré a la finestreta.
Mo n’irem ben lluny
d’aquestes terres,
i viurem per dintre estes albredes,
albredes,
tralarà, lalà.
Emprengueren el camí,
i, entremig de la foscor,
el galant i la galana
van jurar-se (?)
-Adéu, li’n deia la Pepeta,
amb son ramat
que en té de cabretes.
-Adéu, adéu,
adéu per sempre, adéu.
-De què plores, Pepa?
Li diu son galant.
-En ploro pels meus pares
perquè, quan (a) ho sabran,
en buscaran la Pepa;
enlloc del món,
del món la trobaran.
-De què plores, Pepa?
Li diu son galant.
-En ploro pels meus pares
perquè, quan (a) ho sabran,
en buscaran la Pepa;
enlloc del món,
del món la trobaran.
És una sardana original de Josep Vicens i Juli
(Avi Xaxu), de l'Escala. Tot i ser una obra prou estesa, no n'hem trobat cap partitura original. La música es va fer coneguda a través de la font oral de Ferran i Simeon Català, membres fundadors del grup Oreig de mar, del qual sorgiria, anys després i per desavinències artístiques entre germans, Els pescadors de l'Escala. En un casset d'aquests últims, "Cançons que tornen" (1977), hi trobem inclosa aquesta cançó.
A la pàgina web Oreig de mar s'hi pot llegir amb detall la història del grup, segons l'historiador local en temes de cant de taverna Joan Brugués i Casademont.