signatura_PNC2022.jpg

Noia, omple'm el porró!

Nom de l'informant: Joan Nadal i Soler  "Joan Pescador de Cas Mut"

Data i lloc de naixement: 15/06/1929 (Tossa de Mar)

Municipi de residència: Tossa de Mar

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

-Noia, omple’m el porró!
Amb un plat ple de sardines,
i un tomata amanit,
aquells homes se n’anaven a la vora del foc
a explicar-se les (?).

No n’eren anys de grandesa,
ni hi havia molt menjar,
però un amic era un amic,
casi com ara un germà.

Se’n passaven moltes hores
a aquella vora del foc,
i després de les pesqueres
se’n parlava d’amor.

Si bufava tramuntana
i en donava un recalmó (?),
se sortia (?)
(?) del racó.

I si es feia una calada,
com tot n’era germanor,
n’hi (ha)via per fer a la brasa
i també per omplir el porró.

Aquells temps, de tants estalvis,
se’n vivia de debò,
ara, que casi de tot en sobra
–i ja casi no es veu amb porró–
tenim molta fantasia,
però ens falta tot allò.

Ara parlem de moltes coses,
i ens diem paraules (...)
(?) de la mar,
la tenien molt millor.

Perquè ens queda la nostàlgia
d’aquell foc i aquell racó,
i aquells homes que vivien
de la pesca i la fredor,
aquells homes que sentien
i estimaven de debò.

Que amb sardines i tomates
i amb dos rals p(e)r omplir el porró,
es passaven hores i dies
a aquella vora de foc,
explicant-se les mentides,
sempre amb pau i germanor.

Una tirada sencera,
ensardinada allà al racó.
Sa barca ja està preparada,
i el vent (?).

Anirem a La Miquela,
agafa’t(a) bé al timó,
(?) les blanques gavines
portant-hi missatges d’amor,
per (?) de treure l’espina
que porten els homes clavada
ben dintre del seu cor.

La Miquela és roca forta,
la millor de per aquí;
i els corals que tota l’envolten,
ens fan (?).

Abans hi anava la vela,
ara ja (?) el motor,
però estimem a La Miquela
els homes vells i els homes forts.

Ai, Miquela, roca aimada,
de tu guardo molts records,
doncs abans n’eres voltada
de llagostes a per tot.

I quan n’era dia de festa,
dia de festa major,
fèiem llagosta a la tossenca
barrejada amb cargols.

I encara avui n’és la roca més estimada
de Tossa i tots els contorns.
(?)
La Miquela al nostre cor,
perquè hi criï la llagosta,
els pagres i també algun (?).

I així, els dies de festa,
dies de festa major,
et cantarem una marinera
a la roca més costera
de Tossa i els seus contorns.

Observacions:

Es tracta d'una poesia local. El més probable és que fos obra del propi Joan Nadal, conegut per escriure poesies. La Roca Miquela és una roca sota el mar, a unes vuit o nou milles de la costa, entre Tossa i Sant Feliu. El punt més alt d'aquesta roca es troba a 65 metres de fondària i és molt coneguda entre els pescadors de Tossa.

Tot i que es tracti d'un poema recitat, hem cregut convenient incloure aquest enregistrament a l'arxiu, especialment per la seva antiguitat.

Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.