Observacions:

Es tracta d'una follia tossenca. Segons expliquen Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2024), les follies eren cançons populars curtes, de caràcter festiu o picaresc, que es cantaven al carrer la vigília de les festes assenyalades, en especial al voltant de les fogueres durant la nit de Sant Joan o per Carnestoltes.

D'aquesta follia o corranda n'hem trobat recollits alguns exemples semblants a "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró, a Bagà (Berguerdà):

Una veia tinc a casa
que no té sinó una dent:
l'he penjada a la finestra
per a fer riure a la gent.

O també al "Cançoner del Ripollès", a Ripoll, l'any 1919:

Una vella tinc a casa
que no té sinó una dent;
cada dia es la remulla
amb dues lliures d'aiguardent.

Una vella tinc a casa
que no té sinó una dent;
l'ha penjada a la finestra
per fer miroia a la gent.

Una vella tinc a casa,
s'està a la vora del foc;
s'ha cremada la camisa,
les vores del cul i tot.

Una vella tinc a casa,
sempre fila sense llum:
la filosa entre cames,
el fus al forat del cul.

Al butlletí 449 del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 1932, hem trobat una corranda en el mateix sentit, sobre la Seu de Barcelona (Catedral):

Una vella tinc a casa,
no menja sinó fideus,
té una berruga a la panxa
com el campanar de la Seu.

Com en molts altres casos de corrandes, les follies se solien cantar intercal·lant una tornada o refrany.