Observacions:

Es tracta d’una balada antiga, recollida per primer cop per Manuel Milà i Fontanals a “Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes” (1853) amb el títol “La hija del labrador”, i més tard pel mateix autor al "Romancerillo catalán" (1882), amb el mateix títol. 

Pelagi i Briz també la recolliria al tercer volum de "Cansons de la terra" (1871), anomenant-la "La filla del pagès".

El 1911, Julita Farnés publicava una versió tossenca de la cançó al núm. 198 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya amb el nom "L'espineta del bosc" i en feia el següent comentari: "molt més important i antiga és la de "L'espineta del bosc". En un volum de nadales del segle XVI, publicat fa poc temps, n'hi ha una que porta aquesta indicació: "Al so de l'espineta del boy". ¿Se referia an aquesta tonada?... Bé podria ser".

El volum de nadales en qüestió és el cançoner de nadales de Riudellots de la Selva que Mossèn Bartomeu Rovirola va encarregar a Mossèn Marià Plaja entre els anys 1507 i 1508, i que l'historiador i arxiver gironí Enric Claudi Girbal i Nadal (1839-1896) havia redescobert pocs anys abans. Elvis Mallorquí i Ester Llop l'han reeditat recentment sota el títol "El cançoner de Riudellots. Nadales d'una parròquia gironina dels anys 1507-1508" (Editorial Gavarres, 2024).

Més endavant, a la dècada de 1920, n'apareixen recollides nombroses versions a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, tres de les quals al mateix poble de Tossa sota els títols "L'espineta del bosc" (Materials de Rossend Serra i Pagès IV, fascicle II, pàg. 610 i 615) i "L'espina" (Materials XIV, núm. 19). Palmira Jacquetti i Maria Carbó la van recollir a Sant Feliu de Guíxols de Carme Lleonart i Gich, natural de Tossa, el gener de 1927, amb el títol "Un cop era un pagès", i Joan Tomàs i Joan Amades a Santa Coloma de Farners el 1932, amb el títol "L'espina".

A la majoria de versions recollides en cançoners antics, qui sent el crit i acut a ajudar la noia és un galant. No així a les versions recollides a Tossa, inclosa la que presentem, on qui salva la noia és el mateix "gavatx" a qui l'han donada. Per més informació sobre la versió tossenca d'aquesta cançó es pot consultar el treball de Josep Romeu i Figueras "L'espina: temes i motius temàtics d'una cançó i un refrany folklòrics" (2000).

Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir expliquen que a Tossa aquesta cançó es coneixia amb el títol "El gavatx".