El mosso i el mal amo

Nom de l'informant: Joan Piella i Palomera "Pipa"

Data i lloc de naixement: 27/10/1937 (Vallfogona de Ripollès)

Municipi de residència: Sant Joan de les Abadesses

Lletra:

Una casa de pagès
tenen un mosso,
diu que li donen per sopar
escudella agra.

I se’n van a treballar
el mosso i l’amo,
el mosso i l’amo,
quan ha (set) a mig treball
se’n posa a jaure.

-Ai, mosso, si estàs malalt,   vés-te’n a casa,
fes-te’n coure un parell d’ous   per la criada;
i si de dos no en ten(e)s prou,   poseu-n’hi quatre.
L’amo dona un volt al bosc,   i torna a casa;
(i)a n’atrapa el mosso al llit,   i mal que estava,
la criada amb un costat, la mestressa a l’altre.
I l’amo, c(u)m veu allò,   s’hi escabellava:
-Ai mosso, contem, contem,   fora de casa!
-Però io, si he de marxar,   vu(i) la criada.
-(Em)porta’t(e) la mestressa i tot,   neu al diable!

Tral·larà, larà, lalà,
tral·lala, lara.

Observacions:

Es tracta d’una balada antiga molt cantada al Ripollès. Artur Blasco la recollia al disc “Rosa vermella, rosa galant” (1989) a Vallfogona de Ripollès de la Margarida Darré i Alabau, que apareix com a informant en aquest mateix arxiu.

La trobem recollida per primer cop al "Cançoner del Ripollès" (pàg. 392-393 segons l'edició de Maria Antònia Juan i Nebot de 1998), recollida al mateix poble de Sant Joan de les Abadesses el 1921 amb el títol "Fadrinets" i les següents estrofes inicials:

Fadrinets que aneu pel món,
busqueu bons amos,
que jo n’he ensopegat un
que no val gaire.

Me’n donen pa de fajol
i escudella agra,
i al dilluns al dematí
el coragre em mata.

Més endavant n’apareixen diverses versions a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El 1926 la recollien Palmira Jacquetti i Maria Carbó a Enseu, al Pallars, amb el títol "Ai Joan, lo bon Joan", i un any més tard Joan Sala i Salarich n'aplegava una versió de L'Esquirol (aleshores Santa Maria de Corcó) amb el títol "El mal amo". Durant la seva missió al Baix Ter l'agost de 1930, Palmira Jacquetti i Enric d'Aoust recollien la mateixa balada a La Tallada, amb el títol "Mossos que aneu a servir".

En "Pipa" va exercir de pastor tota la vida. Seguint el ramat, que anava creixent, va passar de viure a Vallfogona de Ripollès a Riudaura, a la Garrotxa, i finalment al Pla de l’Estany, on va arribar a tenir més de mil ovelles. La transhumància el va fer conegut, tal i com explica ell mateix, des de Puigcerdà fins al Port de la Selva. Des que va deixar el ramat que viu a Sant Joan de les Abadesses amb la seva dona i la seva filla.

Partitura:

El mosso i el mal amo - Partitura completa.pdf

Entrevista i enregistrament realitzats per Albert Massip i Joanot Cortès a Sant Joan de les Abadesses, l'octubre de 2024.