signatura_PNC2022.jpg

El pobre terrisser

Nom de l'informant: Josep Barnadas i Bosch

Data i lloc de naixement: 28/09/1942 (Les Planes d'Hostoles)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare.

Lletra:

El pobre terrisser,
el pobre terrissaire,
baixant el riu de Vic
li cau el burro a l’aiga,
ai,
si ella volia io rai, ai ai.

El burro s’ha aixecat,   pro va fer molta fressa,
i ell de seguit pensà:   -Ai, quina trencadissa.
Se’n torna a casa seu,   trob(a) a la seva dona,
lo primer que li diu:   -Que avui no ets nat a missa?
-Ara t’esplicaré   perquè no he anat a missa:
volia anar al mercat,   pro he xafat la terrissa.
-Doncs d’avui endavant,   a(n)irem cada dia a missa,
i quan a casa tornem,   ja en farem, de terrissa.

Observacions:

Es tracta d'una balada recollida en diversos llibres. La primera referència que en tenim és a "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO", on se'n recull una versió d'abans de 1868.

També la trobem al Cançoner del Ripollès, primer en un fragment recollit a Torelló probablement entre els anys 1915 i 1919, i després una versió més llarga de Ripoll dels anys 1918-1919.

Apareix també recollida al cançoner de Joan Amades, que la descriu com una peça cantada per pastar fang amb els peus, i que en recull també una versió a Ripoll, l'any 1919.

A l'Obra del Cançoner Popular la tenim recollida d'un home de Bagà (Berguedà), l'any 1926, i també l'any 1927 a Figueres.

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget.

Segons l'etnomusicòleg Jaume Ayats al seu llibre "Explica'm una cançó" (2009), "... aquesta era la balada de cornuts més coneguda i cantada arreu del país. (...) A més de ser habitual de les tavernes i del carnestoltes, a l'Empordà encara es canta en les trobades d'amics i de famílies a les barraques del camp".

No coneixem cap altra versió d'aquesta balada amb aquest argument.

 

En Josep va créixer al mas La Xoriguera, situat sobre el municipi de Les Planes d'Hostoles, entre El Far i La Salut. Explica que la gent que treballava a bosc (sobretot roders o rodellers dels pobles d'Anglès i Sant Martí Sapresa) es quedaven a dormir casa seva. Al vespre s'esbargien tot menjant, bevent i cantant cançons.

Entrevista i enregistrament realitzats per Lluc Solés i Joanot Cortès a Les Planes d'Hostoles, el setembre de 2024.