Observacions:

Al llibre de J. Galofré, P. Feliu i J. M. Massip, titulat "En Montserrat Lavall - Amb la broma als llavis" (2007) s'explica que a la Plaça Major de Banyoles hi havia hagut una fleca amb el nom de "La Primavera", propietat d'en Jaume Font (familiar dels propietaris de la fleca Figueras actual). En Jaume sempre convidava la gent perquè toqués el pa i els deia "Toca, toca, que és tou".

Cada dia, un tal Surroca es parava davant del forn mirant com feien el pa. Aquella persistència va aixecar sospites: els propietaris pensaven que era d'alguna fleca de la competència. Segons la broma d'en Montserrat, el suposat espia podia venir de part d'en Plàcido Bulló, una altra fleca de la Plaça Major i avantpassat de l'actual Can Carbó, o de la fleca Can Comas del carrer de la Canal, del flequer Ciset coix.

La cançó formava part del repertori de la rondalla banyolina "Els Rossinyols del Llac", format per Joaquim Esteba (llaüt), Àngel Soler (bandúrria) i Joan Pol (guitarra) i Montserrat Lavall (guitarra). Sembla ser que els assistents als balls corejaven i ballaven animadament la tornada final del cançó.

En Montserrat Lavall i Cervera (Banyoles, 1911-2006), va ser secretari municipal, excursionista, músic d'oïda i gran bromista.