Lletra:

Bon moliner era son pare,
la seva mare feia el mateix,
i ella n'és ara la molinera
més encisera que aquí es coneix.

Mentres la mola va fent sa via,
xafa i destria el blat que mol,
va tot cantant i passant farina
amb veu més fina que un rossinyol.

Canta, canta, molinera,
ves cantant mentre mols els grans d'or
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.

Canta, canta, molinera,
ves cantant mentre mols els grans d’or,
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.

De bon matí, a primera hora,
ja ve de fora l'ardit jovent,
i saques plenes cadascun deixa
de rossa xeixa, blat i forment.

No vénen, no, de tan llarga via,
pel pa del dia aquests minyons;
vénen tan sols per la molinera
que els encis(era) amb ses cançons.

Canta, canta, molinera,
ves cantant mentre mols els grans d'or
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.

Canta, canta, molinera,
vés cantant mentre mols els grans d'or
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.