Observacions:

Es tracta d'un fragment d'una composició de Joan Badia amb data incerta, de finals del s. XIX. La primera notícia que en tenim és al Correo de Tortosa del 23 de juliol de 1897.

La lletra original de la cançó diu: 

Jo n'tinch un burret molt maco
que de tant maco que n'és
si'l compressin no voldria
donar-lo per cap diner.

Te unes orelletes
tan rebufonetes
qu'encar que no hi sentin
n'estich molt content
perquè fan molt ayre
y si's mohuen gaire
semblan dues ales
de molí de vent.

Y aquells ulls de nina
blaus com tinta china
qu'en aquell que miran
deixan tot ferit!
y una gracia tenen
que molts no l'entenen
tant veu ell de dias
com jo hi veig de nit.

Y aquella boqueta
tant repetiteta
que xuclant s'empassa
un sac de favons!
Y aquells llabis rossos
tant finets y hermosos
que trobo tan dolços
quan de fan petons.

Y aquella veueta
tant afinadeta
i aquells sospirs qu'ixen
del fons del seu cor!
i aquella armonia
que us admiraria
quan en lo teatro
canta de tenor.

Y aquellas cametas
ni tortes ni dretes
tot faltantni una
corre tant y tant!
que sens dir mentida
ab tota la brida
si los ulls aclucan
de vista'I perdran.

Y aquella cueta
tant estiradeta
pera espantar moscas
no n'y ha de millors!
Sols, y' es cas penible,
per qu'es invisible
porta en lloch de cua
uns espulsadors.

En Joan va néixer i viu a Arbúcies.