Cançons
La son, son
Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine que tinc son.
La son ve de Peralada
per fer dormir la mainada,
la son ve de Castelló
per fer dormir el meu minyó.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cantarella de bressol és dins "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:
Al seu cançoner, Joan Amades presenta diverses variants d'aquesta cantarella de bressol. Per exemple, en els dos primers versos:
1) Son, son, veni, veni, veni;
son son, vine, vine, son.
2) Son, son, veni, veni, veni;
son, son, veni, veni von.
3) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine d'on tocom. *
4) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine als ulls del noi.
A l'Obra del Cançoner Popular n'hi trobem també algunes variants, com per exemple aquesta recollida a Figueres l'any 1926 per Josep Massot o aquesta de Llers, també a l'Alt Empordà, de l'any 1928 aplegada per Joan Tomàs i Joan Amades.
* Tal i com trobem al "Diccionari català-valencià-balear" (Alcover-Moll), l'expressió "ontocom" és un adverbi que significa "qualsevol lloc". S'utilitzava sobretot a l'Empordà, la Garrotxa, al Berguedà i al Lluçanès.
