El mariner

Nom de l'informant: Dolors Roura i Batlle

Data i lloc de naixement: 28/08/1938 (Mieres)

Municipi de residència: Mieres

On, com i de qui la va aprendre: Apresa del seu pare, espellonant.

Lletra:

A la voreta del mar
n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador,
la flor més bella,
la flor més bella.

Quan en fou a mig brodar,   li’n manca seda;
gira els ulls envers la mar,   veu una vela.
Veu venir un mariner, a prop de terra.
-Mariner, bon mariner, que en porteu seda?
-De quin color la voleu, blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,   n’és per la reina.
-Pugeu a dalt de l'(arnau),   que trieu d’ella.
Se’n puja a dalt de l'(arnau), la nau pren vela.
-Mariner, bon mariner, torneu-me en terra;
que tres germanes que som,   sóc la més bella.
Una é(s) casada amb un duc,   l’altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,   seré marinera.
-No en sereu marinera, no,   que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei   de l’Inglaterra.

Observacions:

Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.

L'ús de la paraula "arnau" en compte de "nau" també l'hem trobat a la mateixa cançó recollida a Polinyà (Vallès Occidental) als anys 1924 i 1925, dins de l'Obra del Cançoner Popular.

La Dolors havia cantat al coro parroquial de Mieres. Fins i tot havia fet de solista en algunes ocasions. Diu que a casa seva passaven gana però que, en comptes de renegar, cantaven.

Partitura:

El mariner - Partitura completa.pdf

Gravació realitzada per Albert Massip i Pep Garcia el juliol de 2019.