Vés al contingut

Cançons

Margarideta, aixeca't de matí

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
08/05/1936 (Riudellots de la Selva)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
Li cantava la seva mare.
Entrevista realitzada per Lluc Solés i Carbó l'abril de 2022.
Lletra

Margarideta, aixeca’t de matí,
que n’és tard de matinada,
Margarideta, aixeca’t de matí,
que n’és tard del dematí.

-C(u)m m’aixecaria (i)o,
si calcetes no en tenia,
c(u)m m’aixecaria (i)o,
si calcetes no en tinc (i)o.

El pare els hi posa,
la mare els hi posa
a la Margarideta (...)

Observacions

Es tracta d'una cançó molt popular arreu dels territoris de parla catalana, tot i que no apareix aplegada en cap cançoner decimonònic. La primera referència que en tenim és dintre el "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades on es defineix com una cançó de ball rodó infantil.

Amades la recull després al tercer volum del seu "Costumari català" (1952), dedicat a la primavera i el temps de Corpus. Segons el folklorista català, cal entendre la cançó en el marc d'un "ballet":

Entre les protagonistes de les cançonetes emprades per a aquests tipus de ballets hi ha la de la Margarideta que no es volia llevar de matí i la de la Margarideta Margaridó del peu polidor. Arreu d’Europa és popular el ball rodó de nou de la Marguerette, en el qual a cada represa de la cançó surt una balladora de la rodona i que, segons el senyor Milà i Fontanals, ve a figurar una dama Margarida, tradicionalment famosa, empresonada dins de la torre d’un castell que els alliberadors, per tal de salvar-la, van desfent arrencant-ne pedres d’una a una, figurades per les balladores, que ara una, ara l’altra, surten de la dansa fins a desfer del tot la rodona i deixar sola la protagonista, que es pot escapar lliurement.

 

La melodia que canta la Lola és lleugerament diferent de la que recull Amades, que coincideix amb la versió més popular de la cançó.