Cançons
La Tarana
Madre, la Tarana
tiene un vestido chulo
que se lo ha ganado
remenando el culo.
La Tarana, sí,
la Tarana, no,
la Tarana, madre,
sí la bailo, yo.
Es tracta d'una reinterpretació lúdica de la cançó infantil "La Tarara", molt estesa per tot el Mediterrani. Alguns especialistes apunten que podria tenir un origen sefardita o mosàrab, tot i que les primeres versions conegudes en llengua castellana daten del s. XIX. Federico García Lorca la va recuperar el 1931 i en va fixar el text que posteriorment s'ha fet més popular:
La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.
La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.
Ay, Tarara loca.
Mueve, la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.
La Isabel va aprendre aquesta cançó de la seva mare, que treballava a la fàbrica d'anxoves de L'Escala. Les treballadores castellanes de la fàbrica també cantaven La Tarana, però curiosament no coneixien aquesta, que només cantava la mare de la Isabel.
