Tan petiteta, tan petitona, sap de fer punta, sap de llegir,tota soleta se’n va a l’escola,canta que canta, tot el matí. Els ocells callen tan punt la senten, atents escolten son cant frescal,les papallones d’ella no fugen, ses mans rosades mai han fet mal. Mare, mareta sol tenir feina, i ella bressola el nen petit,per més que plori sempre l’amoixa,i com un àngel queda adormit.