signatura_PNC2022.jpg

A la voreta del mar

Nom de l'informant: Tomàs Burset i Iglesias

Data i lloc de naixement: 02/12/1935 (Rabós d'Empordà)

Municipi de residència: Cantallops

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

I a la vora del mar, alegra,
la Maria Anneta està cantant,
espera son aimat, que torni,
potser mai més no tornarà.

I el amor més sa que la neu a la muntanya,
i el amor més dur que la neu en lo serrat.

Gentil cual la rosella de primavera,
un fals amor l’empretenia,
jurant-li el seu amor ardent,
la gentil Maria Anneta de bona fe el cregué.

I a la vora del mar, molt trista,
la Maria Anneta està plorant,
espera son aimat, que torni,
potser mai més no tornarà.

Com la ovella perduda, sense parella,
amb plor i infant al(s) braços, la Maria Anneta,
pobra, pobra Maria Anneta,
son aimat la va enganyar,
va marxar a llunyanes terres
deixant en ses entranyes el fruit d’un amor fals.

Observacions:

No hem trobat enlloc més aquesta cançó. Es tracta d'una sardana cantada. N'hi ha unes quantes que porten per títol "A la voreta del mar" o "Voreta la mar", la melodia de les quals tendeix sempre a coincidir sempre amb la d'aquesta.

 

Al seu treball d'institut "Recull de cançons populars", d'on hem extret la lletra de la cançó, Montserrat Burset i Martí Carbonell inclouen un paràgraf biogràfic sobre el cantador:

"Tomàs Burset, nat a Rabós d'Empordà en el mas "La casa de baix" una matinada del 2 de desembre cde 1935. Sis mesos després esclata la guerra civil i passa a França a coll butet de la seva mare. Viu a Port Vendres aproximadament 4 anys. Torna a Espanya pel "Coll de Banyuls" i permaneix un temps a Palau Sabardera. A lédad de 5 anys es batejat i ell diu que s'en recorda molt bé i es presumeix de no haber escupit la sal. No molt temps després va a viure a Requesens. Allà coneix a en Patllari i altres amics. Apren a cantar "el Pardal" de boca de un home anomenat Cefelino (Serafí Cardoner). Passa la seva joventud entre pastors, vaquers i carreters i diu que per a ell son la gent més gentil i alegre que ha conegut.

Anys després fen de xofer de camió, tot seguint el compàs de les pistonades del motor recorda y canta les cançons que habia apres de jove.

Avui, amb nostalgia i recordant la seva joventud canta, encara que no entoni molt bé, amb tot el cor i el record dels seus amics."

 

Es tracta d'un enregistrament realitzat per Montse Burset i Martí Carbonell a finals dels anys 70 i que formava part d'un treball d'institut.