signatura_PNC2022.jpg

La Francisqueta i el vell

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar:
-Vine, vine Francisqueta,
vine que et volem casar,
vine, vine Francisqueta,
vine que et volem casar.
 
Amb un vell me n'han casada
perquè diu que té diners,
amb un vell me n’han casada
perquè diu que té diners,
i el meu cor sempre pensava:
"mal llinatge li (e)nterés!".
 
(Con) sigui el dia de les noces,
(con) si(gui) hora del dinar,
(con) vaig veure el ve(i) a taula,
la gana se me'n va anar.
(Con) sigui el dia de les noces,
(con) si(gui) l'hora del dinar,
(con) vaig veure el vell a taula,
la gana se me'n va anar.
 
La primera nit de nuvis,
el vell se'n posa a ronxar,
la primera nit de nuvis,
el vell se'n posa a ronxar,
i el meu cor sempre pensava:
"bé et poguess(e)s d'afogar",
i el meu cor sempre pensava:
"bé et poguess(e)s d'afogar".
 
Ara diu que ve una guerra,
que els ve(i)s hi hauran d’anar,
i ara diu que ve una guerra
que els ve(i)s hi hauran d’anar,
bé hi pogués anar el de casa,
que mai més pogués tornar,
bé hi pogués anar el de casa,
que mai més pogués tornar.
 
En el amo de la barca    
jo prou li vaig encomanar,
I en el amo de la barca
jo prou li vaig encomanar
que si cas el ve(i) tornava,
el tirés de cap al mar,
que si cas el ve(i) tornava,
el tirés de caps al mar.

Val més un jove ben guapo
menjant bitxos i cigrons,
val més un jove ben guapo
menjant bitxos i cigrons,
que no pas un vell ricatxo
menjant gallines i capons.

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó estròfica és de l'any 1877, al volum V de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz, i amb el nom de "Barba-gris".

També la trobem amb el mateix nom al "Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró.

L'any 1916 apareix publicada per Adolf Carrera al cançoner "30 Cançons Populars Catalanes" amb el mateix títol. Dintre l'Obra del Cançoner Popular la trobem en diverses ocasions: recollida a La Cellera de Ter (La Selva) l'any 1922 amb el títol de "A la plaça n'hi ha balles"; a Oliana (Alt Urgell) l'any 1923, titulada "Casada amb un vell"; a Amer (La Selva) l'any 1924, amb el mateix títol que l'anterior, i finalment a Besalú (Garrotxa) l'any 1926, amb el títol "Malmaridada".

 

 

La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.