El caçador i la pastora

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Lletra:

Una matinada fresca,
oi lailà quina fresca hi feia,
jo me'n vaig p(e)r un bosc enllà,
oi lailà quina fresca hi fa,
en gafo l’escopeteta
i me'n (a) hi vaig (de) caçar.

No en trobo caça ninguna,   per pogue(r)-li jo tirar,
si no una nina dormida   i a dessota un olivar,
si no una nina adormida,   que en gordava el bestiar.
La nineta és boniqueta,   no la'n goso despertar;
p(u)so(c) un ram de violes,   sobre el pit li vaig posar.
Les violes n'eren fresques,   la nina se despertà:
-Què us hi pensàv(e)u, gran jove,   què us hi pensàv(e)u trobar?
-D’amor de la pastoreta,   si me la'n volguéss(i)u dar,
-Demaneu-ho en el meu pare,   o i també en el meu germà,
demaneu-ho en el meu tio,   en el meu tio el capellà.
Jo bé li'n vaig preguntar-li   de qui era el bestiar:
-Les ovelles són del pare, i els motons del meu germà,
el marrà n'és del meu tio,   del meu tio capellà.

Observacions:

Es tracta d'una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb el títol "El caçador i la pastora", "El bon caçador" o simplement "El caçador". Ja està recopilada aquí per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "La Pastorcilla".

N'hem trobat també algunes versions al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La pastora i el caçador".

Joan Amades explica que n'existeixen diverses variants, però actualment se'n canten sobretot tres:

- Amb resposta "ara va de bo". Sembla que es va repopularitzar a partir de la recuperació que en va fer el pedagog Ireneu Segarra, director de l'Escolania de Montserrat. El cor va publicar l'any 1981 el disc "Cançons populars catalanes" amb aquesta versió anomenada també "Una matinada fresca". En aquest vídeo podem veure l'Escolania interpretant-la en directe.

- Amb resposta "olailà, quina fresca hi feia". La va tornar a impulsar el cantant Emili Vendrell i Coutier (fill del tenor Emili Vendrell) a partir d'un disc publicat l'any 1968 anomenat "Cançons de la nostra terra Vol. II" (Aquí la podem sentir en una disc publicat als anys 80). Posteriorment, l'any 1973 Ara va de bo l'enregistren a partir d'un cantador de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).

- Amb resposta "si en tira l'amor no en toca". La va repopularitzar el tenor Gaietà Renom al disc "Canciones populares" de 1961, que podem sentir aquí. També l'any 1968, Pau i Jordi (Pau Riba i Jordi Pujol) l'enregistren al disc "El rei de Xauxa".

La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Partitura:

El caçador i la pastora - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.