Cançons
Goigs de les noies
Lo primer és un goig suau
que n’és fet amb fantasia,
tractant del teu cor hermós,
del teu aire i gallardia.
Jo crec que tothom s'a(s)mira
del teu hermós caminar;
Nostro Senyor te ha criada
per fer-nos morir i penar,
per fer-nos morir i penar.
-Em penso que n'hi ha un altre que diu:-
El quint és que de virtud,
gràcies tens a la memòria,
perquè tu n’ets alcançada
del que en governa a la glòria.
Sempre et tinc a la memòria
i no et puc jo olvidar;
Nostro Senyor te ha criada
per fer-nos morir i penar
per fer-nos morir i penar.
Tot i que el primer cançoner que recull aquests goigs profans de caramelles és al Cançoner de Pineda (1931) de Sara Llorens de Serra, durant el s. XIX es varen publicar i difondre en diversos fulls solts en forma de romanço. Portaven per títol "Coblas per cantar á las minyonas en temps de camilleras" (la primera referència que n'hem trobat és de l'any 1854):
