Lletra:

I a la rambla de Girona
i una polla rossa hi ha,
tots els joves l'han xalada
perquè no en pogués volar.

I ella al vespre quan t'arriba,
gafa el llum i se'n va al llit.
Prompte hi va la seva mare:
-Nena, què t'ha succeït?

-Ai, mare la meva mare,
no us goso(c) explicar:
i el promès m'ha dat carbassa
i ara no m'hi puc casar.

-Ai, filla la meva filla,
i ara t'ha vingut la sort:
dintre els set o quinze dies
trobaràs los tres (?) xicots.

-Jo em pensava trobar un penco,
vaig trobar-ne un pescador
que em fa beure l'aigua fresca
tot el temps de la calor.

Si'n sóc negre (n')ho fa pebre,
si'n sóc groc ho fa el safrà,
si'n sóc blanca la farina,
i si no em vols, deixa'm estar.

La cara de pomes agres,
de taronja sense suc,
la cara que Déu m'ha dada,
no l'amago per ningú.