Lletra:

I a la vila de Tolosa
n'hi ha tres estudiants
que en segueixen els estudis
per ésser-ne capellans.
per ésser-ne capellans.

N'en segueixen els estudis   per ésser-ne capellans,
o bé capellans o frares,   o metges sales(s)ians.
(I)a n'encuentren tres ninetes,   tres ninetes molt galants;
(i)a els hi'n busquen una brometa   (?).
Les ninetes són sentides,   (?) jutge en van demanant;
no en passi l'espai d'una hora,   ja els hi passen paper blanc.
I el més petit ne plorava,   i el mitjançà no pas tant,
i el gran ja els aconsolava:   -No en ploreu los meus germans.
Tenim un germà dins França,   servidor del rei Orland,
que si ell sabia tal nova,   i en seria aquí l'istant.
La una li envien carta   i a les dos ja està arribant,
que de tant que en corr(ev)ia,   els carrers llanternejant.
(I)a n'encuentra un sentinella:   -Què hi fan allí tanta (arja)nt?
-I en pengen i en despengen   tres pobrets estudiants.
De tant lluny com els va veure:   -Déu perdó los meus germans;
de la sang de les ninetes   jo m'hi vull rentar les mans,
de la sang del brut del jutge,   muralles se'n pararan.
I adéu, vila de Tolosa,   tota iràs amb foc i sang.