Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

Muntanyes del Canigó

Nom de l'informant: Dolors Planella i Berga

Data i lloc de naixement: 1920 (La Pinya)

Municipi de residència: Riudaura

On, com i de qui la va aprendre: A casa, amb la seva àvia i la seva mare.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades,
enca(r) més ara l'istiu
que les aigües són gelades, 
que les aigues són gelades.

Tres mesos m'hi som estat
sens veure persona humana,
més un petit rossinyolet
que a la vora el niu cantava,
que a la vora el niu cantava.

Rossinyol, rossinyolet,
tu que en fas llargues volades,
m'aniràs a vora el mar
i a portar-ne una ambaixada
i a portar-ne una ambaixada.

Diràs en els meus parents
que el meu pare m'hi ha casada;
m'ha casat amb un ve(i), (veiós),
que jo no el vu(i), ni m'agrada,
que jo no el vu(i), ni m'agrada.

Tres mesos que en som(s) casats
i no li he vist mai la cara,
més un dia de descuit
i allà al replà de l'escala
i allà al replà de l'escala.

Ja se'n tira escala avall,
tres costelles s'hi ha trencades,
tres costelles no n'és res
fos la nou del coll, encara,
fos la nou del coll, encara.

No hi ha lliri sense flor,
ni rosa sense poncella,
nineta sense galant,
ni barcos sense bandera, 
ni barcos sense bandera.

Observacions:

Les dues primeres estrofes formen part de la cançó coneguda com "Muntanyes del Canigó", molt cantada i recollida en versions diverses a la majoria de cançoners. 

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant del que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb Francesc Pelagi BrizS'obre en una finestra nova al volum III de "Cansons de la terra" (1871) recollint la del primer autor.

Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" de l'any 1882; ja la diferencia de "El canigó" (Muntanyes regalades) i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo", amb una breu explicació sobre la teoria que aquesta era la cançó més popular amb què els els perpinyanesos van celebrar el casament de Jaume II, fill de Jaume I el conqueridor, amb la comtessa Esclarmunda de Foix l'octubre de 1275.

A partir de la tercera estrofa però, es tracta de la que s'ha considerat com una altra cançó normalment amb el nom de "Rossinyol, bon rossinyol". Milà i Fontanals la recopilava dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de "Mensaje a los parientes". Joan Amades la recull al seu cançoner en una versió de l'any 1922. A l'Obra del Cançoner Popular la trobem aplegada diverses vegades amb aquest mateix títol (als anys1924-1925 o 1934) o amb d'altres (1928). 

D'aquestes últimes, n'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el títol "La mal casada".

Partitura:

Partitura
Enregistrament realitzat per la seva néta, Alícia Mercader i Trias l'any 1978. Fotografia i enregistrament cedits per la família.