signatura_PNC2022.jpg

Totes les margaridetes

Nom de l'informant: Narcís Matas i Sabater  "Ciset Barraquer"

Data i lloc de naixement: 1916 (Amer)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

Fotografia de l'informant

Lletra:

Totes les margaridetes
se'n volen casar aquest any.
Ai, trista de mi, soleta,
n'hauré d'esperar un altre any.

Tinc el galan a la guerra,
no sé si me'l mataran.
Si me me'l maten que me'l matin
a mi brau mal me faran.

Cada dia surto en ventana
cap a França vaig mirant.
I un dia veig venir cavalleria,
Don Joan ne va davant.

Ja li'n porto una cadira
per baixar-ne del cavall.
- Què en porteu d'aqueixes terres
que n'hagiu estat tants anys?

- Te'n portem ara unes joies,
no sé si t'agradaran.
No en són d'or ni en són de plata
ni tampoc de diamant.

Són fetes d'un moro i una mora
que hi han trebaiat set anys.
No hi han celebrat cap festa
sinó les quatre de l'any.
 Què és per Pasqua i cincogesma
i les festes de Nadal.

Sota la olivera, oliva
sota la olivera un ram.
Un ram de flors i violes
violetes de tot l'any.

Observacions:

És una cançó antiga amb poques variants. La versió més coneguda és l'anomenada "Presents de boda" o "Les tres ninetes", ja recollida aquí, al volum III de "Cansons de la terra" (1871) de Francesc Pelagi Briz o aquí, per Milà i Fontanals al Romancerillo catalan (1882).

També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La cinta daurada" i amb una versió molt semblant a aquesta. Amb aquest mateix títol i força extensa l'aplega Joan Amades

La trobem també al Fons de Música Tradicional, recollida a St. Joan de les Abadesses, als anys 20, amb el nom de "Sota de l'olivera". En el marc de l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1926 també va ser recollida a Besalú (Garrotxa) amb el nom de "Margarideta" i als anys 1928 i 1929 recollida a Verges (Baix Empordà) de títol "Totes les caterinetes".

Posteriorment, ha estat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget. També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Estana (Baixa Cerdanya), l'any 1982 i a Maià de Montcalt (Garrotxa) i Les Losses (Ripollès), l'any 1988.

 
En Ciset Barraquer va ser pagès fins l’any 1937, quan va anar a la guerra lluitant a diferents fronts de Catalunya, Aragó i Madrid. En finalitzar-se, s’estableix a Les Planes i treballa com obrer fabril.
Gravació realitzada l'any 2005 per Jaume Arnella i París i Joan Arnau i Serra.  L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat en Joan Arnau.