Lletra:

Remorós encís
d'una tarda lenta,
aire gronxadís,
perfumat de menta.

Raïm esclafat
del dos de setembre;
doll empurpurat
que la sang remembra.

Temps del goig madur,
joia ardida i grassa,
l'instant se l'endú
per la vinya lassa.

I el setembre ens deixa
cistella i falçó,
l'amorosa queixa
de l'aire és cançó.

I el crit i la dansa
i el pàmpol retort
omple l'enyorança
d'un capvespre absort.

Vacil·lant tot d'una,
la lluna, la pruna
vacil·lant i lluny
el vespre s'esmuny.