Observacions:

L'expressió "Amb aquesta gresca / el carall s'engresca" la trobem recollida com a dita tradicional i els dos darrers sembla que ja eren coneguts l'any 1935 al setmanari satíric "Be negre" (n.213):

Trobem una referència de la cançó als primers fragments al llibre "556 Brigada Mixta" (1945) de l'escriptor Avel·lí Artís-Gener (Tísner). 

Existeix una versió gairebé idèntica a la que presentem al disc "Cançons que tornen", de l'any 1977, del grup Els Pescadors de l'Escala. Més tard, l'any 1991, el grup Follim Follam la tornaria a versionar al disc "Cançons Porques 2". 

Amb el nom de "La vella Miralda" o "La bella Miralda" trobem una cançó-dansa que podria ser l'origen del tercer fragment que presentem. Ja s'anomena al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades, considerant-la una dansa d'origen remot on una dona sola balla enmig d'una rotllanda de gent que canta la cançó, fent els gestos indicats en cada moment.

Al seu Cançoner, Amades afegeix que els "balls d'un ambient acusadament eròtics i intensament llicenciosos havien estat força ballats per les Carnestoltes". 

La Núria, de Peratallada -municipi de Forallac-, recorda que el seu pare la va començar a cantar després de sortir de la presó, com a pres republicà que va ser.