Lletra:

Jo so la filosa 
de veu reganyosa
que sempre treballa 
al mig del carrer;
jo esplico la història 
que sé de memòria,
veniu a la vora 
que jo us la diré.

Per anys endarrere,
quan jo encara n’era
petita com ara 
els que m’escolteu,
mon avi tenia 
aquella masia
que a terra en ruïnes 
encara veieu.

Els mals de les guerres 
trinxaren les terres,
cremant les espigues 
el foc dels canons,
els camps i mesures,
farcits de malures,
la fam hi portaren 
pels quatre cantons.

Quan l’avi va veure 
tants mals, i va creure
l(a) hisenda perduda 
per tants de perills,
va dir al meu pare: 
ets jove tu encara,
treballa i ensenya’n 
també en els teus fills.

Llavores baixaren
al poble, on trobaren
la mare, un fus noble,
i el pare, un teler;
el pare teixia
de nit i de dia,
la mare filava
al mig del carrer.

A còpia d’anyades,
treballs i suades,
lograren mon(s) pares
poder descansar;
i quan gran em feia,
la mare a mi em deia,
la seva filosa
posant-me la mà:

-Aquí tens la teva
missió, filla meva,
per ella nosaltres
de nit i de dia
tornem a ser rics;
treballa i confia
que ella ha de salvar-te
dels teus enemics.

I, des d'allavores,
a totes les hores
la meva filosa
anava filant;
amb ella pujava
mos fills, i els donava
un nom el més digne,
un nom el més gran.

Tothom em diu vella,
tothom m’aconsella
que deixi la feina
per qui la pot fer;
però mentres amb força
ja el fil puga tòrcer,
la meva filosa
ja mai deixaré.

Jo so la filosa
de veu reganyosa,
que sempre cargola
el fus cap per avall;
graveu eixa història
en vostra memòria,
sigui mon exemple
i honreu el treball.